Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Juhani Aho
Literatura
Pseudònim de l’escriptor finès Johannes Brofeldt, creador de la novel·la moderna al seu país.
Educat en un ambient purità i en contacte amb els pagesos, el 1880 passà a Hèlsinki, on exercí el periodisme i on, sota la influència del naturalisme, publicà Papin tytär ‘La filla del pastor’, 1885, que obtingué un gran ressò Després d’un viatge a París, publicà unes sèries de paisatges i coses vistes — Lastuja ‘Encenalls’, 1891-1921 — , escrites sota el record de Daudet, i virà cap a un nacionalisme romàntic — Panu 1897, una gran novella històrica — i al psicologisme ibsenià Juha 1911
Dolors Sistac i Sanvicén
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres i pedagogia Fou professora universitària i collaboradora dels mitjans de comunicació S'inicià com a narradora amb els reculls de relats Passes de vellut 1994 i La vella dorment i altres històries 1994 És autora de l’estudi literari Líriques de silenci la cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal 2001 i en l’àmbit del periodisme publicà els seus articles a Passes de vellut 1994, La mirada encantada 2005 i Foc d'encenalls 2007 És també autora de Temps de llucar Segona memòria I 1922-1947 2012 i de l’estudi lingüístic El català d’…
,
ribot
ribot de fusta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina del fuster que serveix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc., les peces de fusta.
Hom l’anomena també plana Hi ha ribots de formes, dimensions, etc, diferents, coneguts amb noms diferenciats propis, segons el treball concret al qual són destinats, però el ribot comú o ordinari sol consistir en un bloc prismàtic de fusta, anomenat caixa, a l’interior del qual és fixada, obliquament al pla de la base del bloc, una fulla de ferro, de tall generalment recte, que sobresurt una longitud regulable de la cara inferior de la caixa i té al davant, segons el sentit de treball, una obertura per la qual surten els encenalls aixecats de la fusta en treballar-la Són ribots…
tofa
Espessor de cabells, de fullatge, de mates, d’encenalls, etc.
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de…
Josep Martí i Folguera

Josep Martí i Folguera.
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —que li dedicà…
,
boca
Tecnologia
Forat per on surten els encenalls en algunes eines de treballar la fusta.
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a…
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
ferritja
Tecnologia
Pols, llimalla o encenalls de ferro produïda en serrar-lo, llimar-lo, mecanitzar-lo amb eina de tall, etc.