Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
7. Enderrocs, trasllats i restauracions d’edificis gòtics. El neogòtic
Obrers aterrant el portal de migdia de l'església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Esoanyola | Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà
Castell de Prat Muntaner (Soriguera)
Art romànic
La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt dels…
morella vera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades, de flors blanques i de baies petites, rodones i d’un negre brillant.
Es fa en terres de conreu, herbassars, enderrocs, etc
barrinada
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Explosió de la càrrega col·locada en una barrinadura, provocada per un explosor.
La voladura per barrinada amb explosius ràpids produeix enderrocs de dimensions petites, i per augmentar-les cal disminuir la velocitat d’explosió
saxícola
Geobotànica
Dit de la vegetació que viu sobre la superfície de les roques; rupícola.
Els vegetals saxícoles són colonitzadors d’esquerdes, enderrocs i runes, on creixen sobre la mateixa roca En són un bon exemple els líquens
cogombre salvatge
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, ajaguda, monoica amb flors unisexuals pentàmeres, groguenques.
Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic
Castell d’en Pres (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc
Mesures d’excepció contra la contaminació a Nova Delhi
L’autoritat metropolitana de Nova Delhi, que governa una àrea urbana de 16 milions de persones, decreta mesures d’emergència pels altíssims nivells de contaminació registrats des de fa una setmana noranta vegades el nivell recomanat per l’Organització Mundial de la Salut Entre aquestes mesures hi ha el tancament de les escoles durant tres dies, les restriccions en la producció d’electricitat a les tèrmiques i la prohibició durant cinc dies de dur a terme enderrocs i obres per la pols que aquests treballs aixequen, com també la pràctica de cremar deixalles pel carrer El govern de…
Esglésies del terme de la Llacuna
Art romànic
Al terme de la Llacuna hi ha constància d’altres capelles i esglésies, com Sant Vicenç o Sant Julià de Rofes, que pel seu titular podrien ser d’origen romànic La manca de dades d’època medieval sobre aquestes no en permet establir la història de manera més precisa CPO En concret, les despulles de la capella de Sant Vicenç, prop de Baltà i del mas la Peça, no són altra cosa que un munt d’enderrocs, envaïts per la vegetació, on sobresurt lleugerament a la banda de ponent un fragment de mur esgavellat, aparellat amb blocs de pedra de mides irregulars, només desbastats i disposats…
Castell de les Agudes (Lavansa i Fórnols)
Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa resta del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina