Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
blíster
Transports
Embolcall constituït per una pel·lícula de plàstic transparent, que ha estat bufada per a donar-li la forma de l’objecte que ha de contenir.
Un cop s’hi ha introduït el dit objecte, és enganxada sobre un fons de cartolina és utilitzat per a l’envasament d’objectes de venda a la menuda, especialment en règim d’autoservei, i també en pastilles i càpsules
Pedro Romero
Tauromàquia
Torero andalús.
Descendent de família de toreros, formà part, des del 1771, de la quadrilla del seu pare Primera figura des del 1776, es retirà del toreig actiu el 1799, després d’haver matat prop de 5 600 toros sense haver rebut cap enganxada En fundar-se l’escola de tauromàquia de Sevilla 1830, en fou designat primer mestre És considerat una de les figures més significades de la tauromàquia de tots els temps
front de marea
Geografia
Front hidrogràfic paral·lel a la costa generat per l’acció de les marees.
La interacció dels moviments de marea amb la costa i els fons somers provoca la barreja vertical i l’homogeneïtzació de l’aigua més propera a la costa Aquesta aigua forma una banda de mar enganxada i parallela a la línia de costa, de densitat mitjana superior a la de l’aigua superficial de més enfora, aigua que pot estar més o menys estratificada Entre les dues aigües s’accentua un gradient horitzontal de densitat anomenat front de marea
El que cal saber de les lesions oculars
El més freqüent és que les lesions oculars siguin lleus, però els ulls són estructures fràgils i hi poden quedar seqüeles permanents, que en molts casos poden ésser evitades o reduïdes si s’efectua una assistència immediata adequada Els primers auxilis en les lesions oculars són bàsicament els mateixos que s’efectuen quan les lesions es localitzen en altres parts del cos En cas de cremada ocular, sobretot si ha estat causada per un producte químic, abans d’anar al metge, és fonamental fer una rentada prolongada amb aigua freda, pel cap baix durant 20 minuts És convenient tapar l’ull que hagi…
Torre de la Guàrdia (Subirats)
Art romànic
Dalt d’un turó de 385 metres d’altitud i prop del nucli de Sant Pau d’Ordal han pervingut molt poques restes del que s’anomena torre de la Guàrdia Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre, de planta quadrada, d’uns dos metres d’alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció Crida l’atenció la forma quadrada de l’obra, no gaire comuna en la rodalia Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de…
xerografia
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.
En una placa de matèria fotoconductora carregada positivament i exposada a la llum en la càmera fotogràfica és formada una imatge elèctrica de manera que, en les parts on la imatge és blanca, la llum fa desaparèixer la càrrega, mentre que en les parts negres o grises la càrrega subsisteix totalment o parcialment, segons el matís La imatge latent obtinguda és empolsada amb un finíssim pigment a base de resines sintètiques i carregat negativament el pigment resta adherit a les parts electritzades de la placa, que corresponen als negres i els grisos de la imatge òptica En aplicar amb pressió un…
banda sonora
Música
Part lateral de la cinta cinematogràfica destinada al so que permet enregistrar-hi un so en sincronia amb la imatge.
En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i…
fonògraf

Fonògraf
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.
Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com…
,
màquina d’Atwood

Gravat del segle XVIII d’una màquina d’Atwood
© Fototeca.cat
Física
Aparell inventat per G. Atwood per tal de comprovar el principi fonamental de la dinàmica i el principi d’inèrcia.
És constituït per una politja que pot rodar amb fregadís pràcticament nul i un fil de niló o de seda de pes negligible, que, descansant-hi, suporta als seus extrems dues masses M exactament iguals En aquestes condicions el sistema es troba en equilibri indiferent Per tal de comprovar el principi fonamental de la dinàmica hom colloca damunt una de les masses M una altra massa addicional m l’equilibri és trencat i és mogut el sistema pel pes de m , que li comunica una acceleració a La força que actua és mg , on g és l’acceleració de la gravetat Segons el principi fonamental de la dinàmica, la…
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina