Resultats de la cerca

Combaté el naturalisme de Zola Autor de novelles costumistes enginyoses i satíriques, com Le nez du notaire 1862 Fundà el periòdic XX e Siècle

El 1903 arribà a París, on rebé la influència de l’impressionisme Vers el 1901 fou amic dels pintors cubistes i de GApollinaire, i participà en el cubisme, al qual aportà una obra de colors vigorosos i intensos, particularment el vermell, i enginyoses formes plàstiques Natura morta 1912, Tall de síndria 1926 Cal destacar-ne també l’obra gravada, especialment els Alcohols d’Apollinaire

Escriví moltes peces dramàtiques en collaboració amb Francis Beaumont Collaborà també amb Massinger The Little French Lawyer, 1619 The Spanish Curate , 1662, amb Shakespeare segurament, a King Henry VIII i a The Two Kinsmen , i, encara, amb altres autors Tot sol escriví The Faithful Shepherdess 1609, Bonduca 1614, The Loyal Subject 1618, The Pilgrim 1621, etc Les seves peces, destinades a teatres privats, plenes de rèpliques enginyoses, amb reminiscències dels teatres castellà i francès contemporanis, solen tenir una trama plena d’imaginació i un desenllaç inesperat

Convençut de la crisi definitiva de la cultura europea, cregué descobrir les manifestacions de l’humanisme veritable en els mites arcaics i primitius, en les literatures i les filosofies orientals Amb la seva poesia volgué servir el retrobament de la “plenitud humana” Sotmeté els seus poemes a una elaboració formal rigorosa i aconseguí gran musicalitat i varietat rítmica Escriví un gran nombre de poemes destinats a infants, caracteritzats igualment per una fantasia atrevida i per solucions idiomàtiques i rítmiques enginyoses Bóbita , ‘Fada’, 1955 Ha a világ rigó lenne , ‘Si el…

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en ballon,…

Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i…

Mestre d’obres no titulat 1863, fou deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l’escola d’arquitectura de la Politècnica de Barcelona 1870-71 Fou l’autor, a Catalunya, de molts edificis residencials, com la seva casa cantonada Aragó-Llúria, 1866, la de l’actual botiga de Gales 1868, la Fàbrica Batlló 1868-1869, pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d’una gran amplitud —en té el millor…

Vida D’esperit inquiet, es formà en diverses localitats, com Querfurt, Eisleben, Magdeburg i Brunswick Rebé lliçons de composició de Valentin Haussmann, músic que introduí a Alemanya el nou estil italià amb les formes vocals profanes del madrigal i la canzonetta Un altre mestre important en la seva formació fou el cantor Friedrich Weissensee, gran personalitat de la música luterana Ambdós mestres, juntament amb la capacitat d’assimilació que tenia Friderici, feren possible que el compositor adquirís una formació excepcional en tots dos estils El 1612 començà els seus estudis de teologia a la…

En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…