Resultats de la cerca

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom…

Prop de la casa es troba l’ermita de Sant Pau, anomenada ermita de So N’Amer , fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l’eremitisme mallorquí L’ermita de So N'Amer no estigué, tanmateix, gaire temps habitada

És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de…

S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats, faltades de…

L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni…

Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de…

Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita…

Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més…

Ordenat de prevere el 1920, aviat s’interessà per la poesia, n’escriví diversos reculls i també obtingué algun premi La seva obra poètica s’adscriu a la tradició de l’Escola Mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics Pel que fa a la seva tasca com a investigador, fou un estudiós de l’eremitisme mallorquí, sobre el qual reuní abundant documentació També realitzà diversos estudis sobre la història local d’Alaró Entre les seves publicacions sobresurten Una flor del desierto ermitaño Juan de la Concepción, Mir y Vallés, natural de Alaró 1942, Nuestra…

Situació Vista de la fornícula tallada a la roca que forma part d’aquest antic hàbitat alt-medieval M Solà A 1 km al NO de la vila dels Prats de Rei i a un centenar de metres a mà dreta de la carretera dels Prats de Rei a Calaf podem apreciar un possible eremitori visible fàcilment des de l’esmentada carretera, localitzat a una altitud de 622 m a l’extrem d’uns camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG780186 Ermitatge o balma En un aflorament rocós, on hi ha una roca esqueixada i separada del cingle que crea un petit espai interior limitat per les dues roques, podem observar l’…