Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
coll dels Eriçons
Collada
Coll dels municipis d’Alfara de Carles (Baix Ebre) i Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Els erinacèids: eriçons
Àrea de distribució mundial de la família dels erinacèids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els erinacèids representen la família més primitiva dels insectívors sense cec lipotifles i constitueixen un grup molt homogeni Se’n coneixen exemples fòssils de l’Eocè durant aquest període, i fins a finals del Miocè o principis del Pliocè, habitaren Amèrica del Nord, on es van extingir Habiten Europa des de finals de l’Eocè, Asia des de l’Oligocè i Àfrica des del Miocè Són representats per dues subfamílies els equinosoricins i els erinacins La primera inclou quatre gèneres del SE d’Àsia i es…
Els insectívors: eriçons, talps i musaranyes
Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els primats En el…
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades…
escurador
Ecologia
Animal aquàtic que es nodreix dels petits organismes que creixen sobre un substrat sòlid o bé de petites parts que va separant de la superfície d’algues, esponges, etc.
Entre els escuradors més característics hi ha les pegellides, alguns opistobranquis marins, molts crustacis i molluscs aquàtics, eriçons de mar i alguns peixos
exogàstrula
Biologia
Gàstrula que presenta la inversió dels fulls blastodèrmics.
L’exogàstrula es produeix rarament en la natura i és aconseguida experimentalment en els embrions en estadi de blàstula d’eriçons de mar quan hom els colloca en aigua de mar i en concentracions moderades de clorur de liti
solàster
Zoologia
Estrella de mar de la classe dels asteroïdeus, de la família dels solastèrids, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color de porpra o vermell groguenc, de cos no gaire aplanat i amb 12 o 14 braços ben individualitzats, llisos, punxeguts i disposats al voltant d’un disc relativament ample.
Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal
horripilació
Biologia
Contracció brusca i sobtada dels músculs erectors dels pèls, generalment amb fins defensius.
Els eriçons, els porcs espins, els equidnes, etc, hi recorren sovint a fi de presentar una superfície eriçada de pèls punxeguts i sovint verinosos, quan són atacats per depredadors De vegades poden llançar llurs pèls, com en el cas del porc espí En l’home l’horripilació és una relíquia, i és anomenada correntment pell de gallina
diodòntids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels tetraodontiformes.
De cos globós i de pell gruixuda, recoberta d’espines llargues o curtes, tenen dilatable l’estómac, que es pot omplir d’aire o d’aigua, de tal manera que resten inflats, amb les espines erectes, la qual cosa els serveix de defensa i els dóna l’aspecte d’eriçons Viuen a les mars càlides de l’Atlàntic i l’Índic, i s’alimenten de coralls i molluscs El representant més típic és el peix eriçó
gil
Indústria tèxtil
Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana.
El mecanisme d’estiratge té dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres mentre es produeix l’estiratge Aquest llit és format per barretes d’agulles juxtaposades que van avançant a la mateixa velocitat que les fibres que surten dels cilindres d’entrada, fins que aquestes són preses pels cilindres d’estiratge que volten a major velocitat, i aleshores llisquen entre les agulles que els serveixen de guia En el gill intersecting hi ha, a dalt, un segon llit d’agulles, les quals s’intercalen entre les de baix En el gill d’eriçons…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina