Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Joan Escot Eriúgena
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i creadora i de la…
apocatàstasi
Cristianisme
Segons alguns teòlegs i pares de l’Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i, alhora, reconciliació amb Déu.
En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes
Hincmar de Reims
Cristianisme
Arquebisbe i teòleg, monjo de Saint-Denis sota l’abat Hilduí, amb el qual freqüentà la cort de Lluís el Piadós.
Arquebisbe de Reims 845, fou conseller de Carles el Calb i dels seus successors Fou famós com a teòleg, sobretot com a canonista, defensor dels drets eclesiàstics enfront de la corona Fou adversari de Prudenci Galí, bisbe de Troyes, de Llop de Ferrières i de Joan Escot Eriúgena
sistema
Filosofia
Exposició doctrinal racionalment i lògicament ordenada i les parts de la qual resten rigurosament i estrictament relacionades i conjuminades entre elles.
Talment hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat Fins a tal punt es dóna en Hegel la realització primigènia i prototípica d’un sistema filosòfic, que hom pot dir que només a partir d’ell han pogut ésser reconeguts com a tals els sitemes anteriors Plótí, Escot Eriúgena, Tomàs d’Aquino, Suárez, Spinoza i és així mateix en ell palès de tal forma el fracàs d’un sistema tancat —pretesament axhaustiu i definitivament establert— que hom insisteix actualment en la…
música irlandesa
Música
Art musical conreat a Irlanda.
La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al s XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena s IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia practicada d’una manera popular al s…
panteisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual Déu i l’univers són una mateixa realitat i l’ésser dels quals manca de diferència fonamental.
Bé que el terme és molt recent s XVIII, el contingut per ell significat pot ésser trobat en concepcions filosoficoteològiques antigues, tant orientals sobretot a l’Índia com occidentals tanmateix aquest panteisme antic no és identificable del tot amb el panteisme pròpiament dit, típicament modern, car més que identificar Déu i el món pressuposa una unitat prèvia a l’un i a l’altre presocràtics, neoplatonisme, etc El panteisme estricte, que és una modalitat del monisme, pot ésser de dos tipus l’un concep Déu com a única realitat veritable a la qual redueix el món, simple manifestació, emanació…
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…
platonisme
Filosofia
Doctrina de Plató o de la seva escola (Acadèmia) i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i escoles.
La influència de la filosofia de Plató ha estat tan considerable que hom pot dir, no pas sense raó, que el platonisme abasta tota la història del pensament occidental i àdhuc d’una part de l’oriental tradicions bizantina i àrab El platonisme, per exemple, és discernible en Aristòtil i en l’estoïcisme, és inseparable del neoplatonisme —amb el qual ve com a confondre's en endavant—, té una particular ascendència en la tradició filosoficoteològica llatina dels segles IV-V —sobretot en Calcidi i el seu comentari al Timeu , Macrobi In Somnium Scipionis , Victorí Adversus Arium i De generatione…
filosofia anglesa
Filosofia
Línia de pensament filosòfic desenvolupada en l’àrea cultural anglesa a les Illes Britàniques.
Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…
música anglesa
Música
L’art musical d’Anglaterra, inclosa la producció dels músics no anglesos incorporats al món cultural anglès.
El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury -~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del s XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge s XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics, cançons…