Resultats de la cerca

A cinc anys començà a jugar amb el seu pare Mostrà una gran precocitat i a 13 anys esdevingué el Gran Mestre més jove de la història A l’octubre del 2009 guanyà el campionat mundial de Blitz modalitat ràpida L’any 2010 esdevingué l’escaquista més jove de la història que ocupava el primer lloc de la llista de la Federació Internacional d'Escacs FIDE, on a partir del juliol del 2011 figura de manera permanent, i al gener del 2013 superà el rècord de puntuació detingut fins aleshores per   Garri Kasparov  2872 Al novembre del 2013 guanyà el campionat del món després de vèncer l’indi…

S’inicià al Club d’Escacs Sabadell 1940, passà pel Club d’Escacs Terrassa 1952 i l’any següent continuà al Club d’Escacs Barcelona Fou vuit vegades campió de Catalunya 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962, 1963 i subcampió d’Espanya 1945 Competí en diversos torneigs internacionals i participà en la XIII Olimpíada d’Escacs 1958 Obtingué el títol de Mestre Nacional d’Escacs 1963 d’àmbit estatal

Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker

A 18 anys conquerí el títol de gran mestre i fou campió mundial juvenil Anvers, 1955 Fou campió de l’URSS dues vegades 1961 i 1973 i el 1966 fou subcampió del món El 1969 guanyà el campionat mundial, però perdé el títol a la primera defensa que en feu, el 1972, davant el nord-americà Robert Fischer  

Fou un dels jugadors espanyols més importants de la segona meitat del segle XIX Estigué vinculat als inicis dels escacs a la ciutat de Barcelona Fou soci del cercle d’escacs del Café del Recreo i de la societat escaquista de la plaça Reial Fou també un habitual de les tertúlies d’escacs que es feien al Café de la Alhambra i al Café Munich

Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i Espanya al principi del segle XX Creà la primera columna escaquista d’Espanya a Las Noticias 1909 Fou campió de Catalunya 1921, i el primer president de la Federació Catalana d’Escacs 1925 i de la Societat Espanyola de Problemistes d’Escacs 1935 També fou àrbitre i organitzador de torneigs, entre els quals destacà el primer torneig telefònic entre Madrid i Barcelona 1929

Sorgí per iniciativa d’alguns components de la revista Els escacs a Catalunya que volgueren propagar l’ideal escaquista en castellà Contenia articles de tècnica i estratègia, plantejava problemes i n’oferia les solu-cions A Vilarnau en fou director tècnic Hi collaboraren E Puig, Rafael Serra, Roque de la Torre de Rey i A F Argüelles, entre d’altres També publicà articles d’escaquistes d’arreu d’Europa Sembla que tingué una vida efímera

Afincada a Catalunya des del 2006, és membre del Club d’Escacs Barberà El mateix any obtingué la norma de Mestra Internacional i es proclamà campiona de Catalunya Anteriorment, assolí diversos títols mundials i europeus en categories inferiors Com a sènior, entre altres tornejos internacionals, guanyà el Torneig Internacional Femení de Benidorm 2011 Fou una de les fundadores de l’associació solidària escaquista Chess-a Peace Ambassador , de la qual també fou la presidenta

És considerada com la primera revista catalana d’escacs Fou creada per Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernandez, i tingué collaboradors com AF Argüelles, E Puig, R Rey, F Armengol, J Peris, J Paluzie, R Guinard, J Castell i Valentí Marín Inclou partides, jugades diverses, problemes, tècnica i informació social de l’activitat escaquista catalana El 1937 es fusionà amb el Butlletí de la Federació Catalana d’Escacs i n’esdevingué el portaveu Se’n publicaren 132 números