Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
escorpènids

Escorpènids (peix pedra)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Família de peixos osteïctis actinopterigis, de l’ordre dels escorpeniformes, que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, amb el cap voluminós i proveïts d’apèndixs dèrmics i crestes òssies que li donen un aspecte característic.
Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora , la polla i el…
escorpeniformes

Peix de l’ordre dels escorpeniformes
© Lluís Prats
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis.
És integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats principalment marins, encara que també d’aigua dolça Es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle, així com unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Als Països Catalans existeixen cinc famílies d’escorpeniformes els escorpènids , els tríglids , els peristèdids , els còtids i els liparídids
cap-roig
Ictiologia
Peix de la família dels escorpènids que hom sol confondre amb l’escórpora (S.porcus) pròpiament dita.
El cap-roig, però, pot fer més de 50 cm de llargària i ultrapassar els 2 kg de pes a més, encara que igualment mimètic, té un color dominant vermellós, no és tan tacat i té diferent fórmula radial Manifesta preferència pels fons arenosos, una mica apartats de la costa, prop dels roquers, a una fondària entre 1 i 200 m És molt apreciat com a ingredient bàsic de la bullabessa
captinyós
Ictiologia
Peix de la família dels escorpènids, semblant a la polla però més petit (fins a 30 cm de llargada).
La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang
Els uranoscòpids: rata
Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…
Els escorpeniformes: escórpores, lluernes i afins
Aquest ordre és integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats que es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle També tenen unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Moltes de les espècies d’aquest grup són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça Als Països Catalans els escorpeniformes són representats per cinc famílies els escorpènids, els tríglids, els peristèdids, els còtids i els liparídids Els escorpènids escórpores Els…
escórpora

Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.
Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de Posidonia…
serrà penegal
Ictiologia
Peix osteïcti de la família dels escorpènids, de fins a 30 cm de longitud, de color de fons més o menys rogenc amb tres, quatre o cinc bandes transversals.
La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic
Les característiques morfològiques dels peixos
El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…