Resultats de la cerca

Els símptomes principals motivats per una obstrucció limfàtica deguda als embrions o a les filàries adultes, són la quilúria, l’hidrocele quilosa, l’elefantiasi escrotal o dels membres inferiors i els accessos febrils És una malaltia pròpia dels països tropicals o subtropicals, transmesa per diverses espècies de mosquits És tractat amb l'ivermectina, un antihelmíntic derivat del bacteri Streptomyces avermitiis , identificat per Satoshi Omura i obtingut per Willliam C Campbell Hom l'administra des del 1981

Els braguers són utilitzats sovint en els nounats i en els infants per a mantenir reduïdes les hèrnies umbilicals i les puntes d’hèrnia inguinal congènita, i excepcionalment en els adults com a mesura provisional preoperatòria i també en els casos en què no és possible la intervenció quirúrgica vells, obesos, etc Hi ha moltes formes de braguers segons l’edat del malalt i el tipus d’hèrnia epigàstrica, umbilical, inguinal, crural, escrotal, doble, irreductible, etc

L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica…

En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi ha receptors…

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…

Definició És anomenat criptorquídia un trastorn que es caracteritza per l’absència d’un testicle o de tots dos a l’escrot a causa d’una alteració en la seva davallada des de la cavitat abdominal fins a la bossa escrotal que normalment s’esdevé durant el desenvolupament fetal El terme criptorquídia procedeix del grec, llengua en què significa testicle amagat Causes i tipus La criptorquídia es produeix a conseqüència d’una anomalia en el procés de davallada dels testicles durant el desenvolupament fetal En condicions normals, els testicles romanen a l’interior de la cavitat…