Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
angle de fregament intern
Geologia
Angle de fregament entre dos plans de la mateixa roca o d’un sòl.
Està determinat per la cohesió de la roca o sòl, i permet establir la capacitat portant d’un terreny i la seva estabilitat a l’esllavissament
castell de Selmella

Restes del castell de Selmella que coronen el característic penyal al Pont d’Armentera
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi del Pont d’Armentera (Alt Camp), del qual hi ha importants restes i al peu del qual es troba el despoblat de Selmella.
El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus La seva antiga església parroquial Sant Llorenç depenia de la de Querol El 2008 hom identificà l’antiga entrada del recinte, i fou documentat també l’esllavissament d’un tram de muralla
marge
Agronomia
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietats veïnes Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny per la conveniència de compensar els perjudicis derivats de l’esllavissament de terres pel curs de les aigües L’actual compilació recull aquesta presumpció
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern…
Santa Maria del Roure (els Masos)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta primitiva parròquia del terme dels Masos ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església són al costat d’una pista que surt d’Avellanet en direcció sud-est Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 31’ 14” E Avellanet és a uns 3 km de Prada per la carretera D-24b JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme dels Masos Mantingué la parroquialitat fins al segle XVII, en què passà a la nova església de Santa Maria dels Masos construïda al nucli de Llonat L’esment més reculat d’aquesta església és de l’any 1180, en què consta…
Sierra Leone 2017
Estat
En un any preelectoral, les dues principals formacions van designar el candidat a la consulta prevista per al 7 de maig de 2018, en la qual s’ha d’escollir el successor del president Ernest Bai Koroma, que no es pot presentar a la reelecció perquè la Constitució no permet més de dos mandats A la convenció del Congrés de Tot el Poble APC, actualment al poder, es va designar candidat el ministre d’Afers Estran-gers, Samura Kamara, que es va imposar entre més de vint aspirants Kamara és un economista, que havia estat ministre de Finances i governador del Banc Central de Sierra Leone Quant a l’…
Desert de les Palmes
Convent
Convent i eremitori carmelitans situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes, dins el municipi de Benicàssim (Plana Alta).
Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou…
sedimentació
Geologia
Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents els sediments deguts a l’acció de la…
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals…
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…