Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
espècia
Gastronomia
Substància aromàtica i estimulant del gust, d’origen vegetal, emprada per a condimentar aliments.
La part útil del vegetal fulles, flors, rizomes, llavors, escorça, etc depèn de cada planta Les espècies es caracteritzen per llurs components aromàtics, que hom pot agrupar en una fracció volàtil i en una fracció fixa, els quals poden contenir olis essencials, alcaloides, resines, terpens, àcids orgànics, composts sulfurats, etc Independentment d’aquests components que els atorguen caràcter, les espècies contenen també proteïnes, greixos i hidrats de carboni En algunes espècies hom ha descobert, gràcies a llurs components específics, propietats conservadores dels aliments que condimenten La…
clavell d’espècia
M. Pradas
Alimentació
Espècia molt aromàtica i de sabor delicada, que consisteix en els pistils deshidratats de les flors del claveller.
El component aromatitzant es pot desglossar, per destillació en corrent de vapor lliure, en un oli volàtil que conté el 85-95% d’eugenol, cariofillina, vanillina i d’altres substàncies, i en una fracció oliosa fixa 6-10% A part el seu ús culinari, hom l’empra també en medicina i perfumeria
cúrcuma
Botànica
Alimentació
Gènere de plantes, de la família de les zingiberàcies, amb una cinquantena d’espècies pròpies sobretot de l’Àsia tropical, de les quals la Curcuma longa és extensament conreada a l’Índia i a altres regions càlides.
Tenen un rizoma ample, fulles oblongues o ellíptiques de 30 a 40 cm de llarg i de 10 a 20 cm d’ample, i flors de color groc pàllid reunides en espigues Els rizomes forneixen un tint i l’espècia del mateix nom, molt aromàtica, de sabor picant i amarg, que és utilitzada per aromatitzar i acolorir la mostassa, formatges, conserves, etc És un dels principals components del curri
canyella blanca
Botànica
Escorça del canyeller blanc.
És aromàtica, de sabor picant i amarg, i emprada com a espècia i com a estimulant estomacal i tònic
macís
Farmàcia
Aril del fruit de l’arbre de la nou moscada, de color vermell i que recobreix l’endocarpi.
Un cop assecat i aixafat, constitueix una espècia delicadament aromàtica, de color bru groguenc, que en farmàcia és emprada com a eupèptic
mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca M Pradas
cardamom
Corel
Botànica
Llavor del cardamom.
Ha estat emprat, des d’antic, com a espècia, sigui en pols o en forma d’oli, per a salses, pastisseria, etc, i en perfumeria S'empra també, en la deccoció o tintura, com a estomacal i carminatiu
Joan Esteve Mestres
Atletisme
Atleta especialitzat en salt de perxa.
Membre del Reial Club Deportiu Espanyol, guanyà un Campionat de Catalunya de salt de perxa 1945 Posteriorment formà part del Club Esportiu Hispano-Francès i del Futbol Club Barcelona També practicà altres especia-litats de l’atletisme, com el llançament de javelina
agama
Zoologia
Gènere de saures de la família dels agàmids, que comprèn individus de cos robust i extremitats llargues, de colors molt vius, vermells, grocs i blaus.
L’espècie A colonorum , de l’Àfrica occidental, mesura uns 40 cm, presenta dimorfisme sexual acusat, canvis de color, i els mascles són polígams L’espècia A stellis , que es desplaça molt ràpidament, és pròpia de Grècia, l’Àsia Menor i Egipte, és fàcil trobar-la a les zones on hi ha runes
claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure's i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i així i tot amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…