Resultats de la cerca

Director de l’observatori Lick, a Mount Hamilton 1901-30, rector de la branca de Berkeley de la Universitat de Califòrnia 1923-30 i president de la National Academy of Sciences 1931-35 Estudià els eclipsis de sol i la desviació de la llum per efecte del camp gravitatori solar Féu càlculs sobre la velocitat radial dels estels aplicant un espectroscopi als telescopis del Lick i de Santiago de Xile

Inventà un espectroscopi de prismes de visió directa, i fou el primer a utilitzar els punts estigmàtics del dioptre esfèric, amb què donà la idea de l’objectiu d’immersió Construí l’equatorial de l’observatori de Florència de 285 mm d’obertura Amb els seus instruments observà els corrents protoplasmàtics el 1822 descobrí el tub pollínic, i el 1830 seguí el seu descens en l’estil i l’ovari Publicà aquestes observacions en el recull Osservazioni microscopiche sopra varie piante

Sacerdot jesuïta, el 1849 fou nomenat director de l’observatori astronòmic del collegi romà Fou el primer a analitzar amb un espectroscopi la llum dels estels Elaborà un catàleg 1863-68 que conté les característiques espectrals de 538 estels A més, classificà tots els estels en quatre tipus distints, classificació que ha estat la base per a les modernes classificacions espectrals Es dedicà també als estudis solars i de la cromosfera Cal assenyalar que en les seves descripcions de Mart ja fa esment, per primer cop, abans que ho fes Schiaparelli, d’unes formacions rectilínies, que…

Molts dels sons d’interès musical no són estacionaris, sinó que varien amb el temps El primer sistema d’anàlisi que dona una percepció acurada d’aquestes variacions és proporcionat per l’oscilloscopi, instrument que permet visualitzar la forma de l’ona elèctrica que genera un micròfon, la qual bàsicament es correspon amb l’ona sonora d’origen L’oscilloscopi és de gran utilitat en l’estudi dels fenòmens transitoris del so, com els atacs i les envolupants de l’ona sonora El freqüencímetre mesura el to o freqüència d’un so Els primers models constaven d’un micròfon i d’un amplificador que…

D’acord amb la realitat observable de la reacció química, en la qual uns reactius coneguts es transformen en uns productes, la investigació del mecanisme a través del qual ocorre la transformació, tot i que sovint és un procés molt complex, pot ésser feta comptant amb l’ajut de diversos factors i tècniques, entre els quals cal esmentar el coneixement de la natura de tots els productes formats, com també llurs proporcions relatives respecte als reactants la interpretació de dades cinètiques, que constitueix probablement la font més abundant per a la investigació del mecanisme l’ús d’isòtops…

Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l' espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l' espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…

Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…

Les oscillacions elàstiques Si toquem una corda d’una guitarra veurem que oscilla ràpidament També podem observar aquest efecte polsant una simple goma elàstica ben tensa o fent un experiment amb una molla penjada verticalment Si després d’aplicar un pes a l’extrem lliure de la molla el desplacem de la posició d’equilibri i el deixem anar, veurem que el sistema molla/pes inicia un moviment d’oscillació En el cas ideal d’absència de fregament, tots aquests sistemes podrien oscillar de manera indefinida, sempre amb la mateixa amplitud, és a dir, mantenint invariable el màxim desplaçament…