Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
espoleta

espoleta de doble efecte d’un projectil d’artilleria
Militar
Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per a inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.
Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió , quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps , quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria L' espoleta de doble efecte és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat , pròpia d’alguns tipus de…
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp…
torpede

Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció,…
granada

Granada
Militar
Projectil farcit de matèria explosiva que hom pot llançar amb la mà (granada de mà) o amb una arma de foc (granada de fusell).
L’explosió es produeix per percussió o mitjançant una espoleta de retard
bomba
Militar
Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d’explosius, productes químics d’acció diversa, etc ( bombes convencionals
), o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear ( bombes nuclears
), transportable per un avió a fi de llançar-lo sobre un objectiu.
Les bombes convencionals consten de tres parts fonamentals cos o carcassa, espoleta situada a la punta de l’ogiva del cos i càrrega també van proveïdes d’aletes estabilitzadores El seu pes oscilla entre 125 kg i 1 350 kg Hom sol collocar les bombes en compartiments adequats del buc dels bombarders o sota les ales dels caces bombarders La tendència actual, però, és d’anar substituint les bombes de caiguda lliure per les bombes autodirigides o intelligents en anglès smart bombs —guiades per làser o televisió— i pels míssils aire-sòl, que poden ésser disparats des de 30 km de l’…
ull
Militar
Obertura d’un obús en la qual és enroscada l’espoleta i que serveix, també, per a introduir-hi la càrrega.
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…
La cultura del foc
“El foc és la primera meravella aquesta llum, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses Oh El foc, el foc… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc” Joan Maragall, El Nadal de Sant Joan El foc del cel i el foc de sota terra La combustió, amb despreniment de llum i escalfor, en ser un dels primers processos químics que controlà la humanitat, esdevingué un element clau en la cultura humana perquè va possibilitar la transformació de la matèria o la cocció dels aliments El foc,…