Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
les Esposes

Vista del santuari de les Esposes
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Esposes) del municipi de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.
refugi del Serrat de les Esposes
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant nord de la serra del Moixeró, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a tocar de la pista forestal del coll de Pendís, a una altitud de 1511 m Refugi guardat propietat de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya amb capacitat per a trenta persones És base d’ascensió al Moixeró 2091 m, les Penyes Altes 2279 m i el Comabona 2554 m, i punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural
Sant Martí Sapresa

L’agregat de Sant Martí Sapresa al terme de Brunyola (Selva)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Brunyola (Selva), situat a la plana, a l’E de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma de Farners a Anglès.
Existia ja el 1019 La població és coneguda també per les Esposes L’antiga església és situada més al N de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola
Tārā
Mitologia
Divinitat femenina del budisme tibetà, íntimament associada (śakti) a Avalokiteśvara
.
Entre les vint-i-una manifestacions amb què és considerada, algunes s’encarnaren en les dues esposes del rei tibetà Srong Btsan Sgam
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el concubinat anà…
Anu
Mitologia
Divinitat suprema del panteó assiriobabilònic i una de les més importants del sumeri (An).
Considerat com el déu del cel i el pare dels déus, gaudí de gran prestigi fins a l’època selèucida, quan encara es mantenia viu el seu culte a Uruk Tenia dues esposes Antu per als assiris i babilonis An o Ki per als sumeris i, posteriorment, Inanna-Ištar
Xacti
Personificació de la força o energia activa d’un déu, elevada també a la categoria divina.
Adorada sota diversos aspectes mare, esposa, noia verge, sovint és associada a formes d’amor illícit i també és identificada a les esposes terrorífiques d’alguns déus Kali , Durgâ En el tantrisme és identificada amb la consort de Xiva, que combina el Mascle i la Femella universals i s’identifica amb l’U
Príam
Mitologia
Últim rei de Troia.
Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida
Temis
Mitologia
Deessa grega.
Filla d’Urà i Gea, pertany a la raça dels titans i, com a deessa de les lleis eternes, figura entre les esposes divines de Zeus Una tradició, representada només per Èsquil, la fa mare de Prometeu Personificació de la justícia i de la llei, és una de les poques divinitats de la primera generació que ha estat associada als olímpics Hom li atribueix molts oracles i un gran coneixement dels secrets de l’art de l’endevinació
Sant Martí Sapresa (Brunyola)
Art romànic
Es tracta d’una antiga església romànica, coneguda també per Sant Martí de les Esposes L’any 1019 és esmentada amb el nom de “ Sancti Martini de Presa ”, topònim que sembla derivar de l’existència d’una petita resclosa prop de l’església Estigué sota la jurisdicció del castell de Brunyola, regit pels feudataris dels vescomtes de Cabrera, fins a la venda de la fortificació i els seus dominis a Berenguer Gornau, l’any 1279 Inicialment fou sufragània de Sant Amanç d’Anglès, però el 1362 la dependència varià i fou l’església d’Anglès la sufragània de Sant Martí Si bé la fàbrica de la construcció…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina