Resultats de la cerca
Es mostren 8172 resultats
esquerrà | esquerrana
esquerra
Política
Sector d’una assemblea política situat a l’esquerra del president i format tradicionalment pels representants dels partits progressistes.
El terme nasqué a França a l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder popular Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència progressista
esquerrà | esquerrana
Pedagogia
Dit del qui se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret.
Respon a un domini cerebral de l’hemisferi dret La tendència, antipedagògica, de corregir els esquerrans els pot generar trastorns, com la dislèxia o l’enuresi
esquerra!
Militar
Veu de comandament militar per a ordenar als soldats que girin cap al costat esquerre.
Esquerra Republicana
Denominació alternativa, de caràcter genèric, que Esquerra Republicana de Catalunya adoptà el 1992.
Recollida en la modificació dels estatuts del partit aquest any, el canvi de denominació obeïa a una nova organització territorial amb quatre demarcacions autònomes Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Republicana del País Valencià ERPV, Esquerra Republicana Esquerra per a les Illes Balears i les Pitiüses i Esquerra Republicana Occitana Esquerra per a l’Aran
Esquerra Catalana
Partit polític
Partit fundat per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] produïda al novembre de 1989, arran del XVI Congrés, i liderada per Joan Hortalà, fins aleshores secretari general.
Al març de 1990 celebrà el seu congrés constituent, i al febrer de 1991, el I Congrés ordinari Pretengué recollir l’esperit històric d’ERC, rebutjant l’activisme i l’independentisme, i es definí “nacionalista, progressista, democràtic, d’esquerra crítica no dogmàtica i basat en els principis del republicanisme” aplegà un bon nombre d’alcaldes, regidors i consellers comarcals del partit de procedència Els dirigents foren els diputats autonòmics Hortalà secretari general, Joan Sabanza secretari general adjunt i Marçal Casanovas president, i assegurà tenir 1100 afiliats Davant les eleccions…
Esquerra Valenciana
Política
Partit polític fundat a València pel juliol del 1934 per dissidents blasquistes en desacord amb el viratge dretà del PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista) sota la direcció de Sigfrid Blasco-Ibáñez.
El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits
Esquerra Catalanista
Partit polític
Agrupació política, liderada per Antoni Rovira i Virgili, que entre 1914 i 1915 aspirà sense èxit a servir com a punt central d’una fusió entre republicanisme i nacionalisme.
L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels…