Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
projecció estereogràfica

projecció estereogràfica
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és l’antípoda del punt de tangència del pla en què es fa la projecció.
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua És conforme La projecció transforma cercles del globus en cercles del mapa Hom l’empra per a usos militars, en navegació aèria i en meteorologia
projecció estereogràfica
Mineralogia i petrografia
Mètode per a representar en dues dimensions la posició d’un pla o d’una línia que és situat en tres dimensions.
En cristallografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador, i com a punt…
projecció

Diversos sistemes de projecció. projeccions còniques: cònica simple, cònica secant, Lambert; projeccions cilíndriques: Mercator, transversal de Mercator, UTM; projeccions zenitals (o planes): ortogràfica, estereogràfica, gnomòtica; projeccions preudo-cilíndriques: homologràfica (o de Mollweide), sinusoidal (o de Mercator-Sanson-Flamsteed), homolosiana (o de Goode)
© Fototeca.cat
Cartografia
Acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla.
Una projecció consisteix, en essència, a especificar un mètode per a fer correspondre els punts del globus terraqüi sia representat en la forma d’una esfera, d’un ellipsoide o d’un geoide amb els punts del pla escollit, que és necessàriament el resultat del desenvolupament d’una superfície desenvolupable La correspondència entre els punts del globus i els punts de la superfície desenvolupable pot fer-se de diverses maneres hom empra actualment més de dues-centes projeccions En aquest pas, es produeixen inevitablement algunes de les següents alteracions deformació de l’escala l’escala no és la…
cercle reticulat de Wulff
Mineralogia i petrografia
Cercle en el qual hom ha projectat circumferències màximes i menors, de 2° en 2°, amb la qual cosa resulta un quadriculat de la superfície esfèrica.
Constitueix un element auxiliar que simplifica molt la resolució dels problemes referents a la projecció estereogràfica
estereografia
Matemàtiques
Mètode per a representar els sòlids sobre un pla mitjançant projeccions
.
També anomenada projecció estereogràfica, s’utilitza principalment en cristallografia per a representar les cares i els eixos dels cristalls, i en geologia estructural per a representar i analitzar espacialment elements estructurals tals com superfícies i eixos de plecs, foliacions, etc
mapamundi

Mapamundi, 2008
© Fototeca.cat
Cartografia
Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edat mitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció
pla d’Argand-Gauss

Representació del pla d’Argand-Gauss
© fototeca.cat
Matemàtiques
Pla on ha estat establert un sistema de coordenades cartesianes i en el qual és representat cada nombre complex a + bi per mitjà del punt de coordenades (a, b).
En aquesta representació tots els punts que tenen una o totes dues coordenades infinites són considerats com un mateix punt Per a fer intuïtiu el fet de considerar com un sol tots aquests punts hom utiliza la projecció estereogràfica del pla d’Argand-Gauss sobre una esfera tangent a l’origen de coordenades, de manera que tots els punts de l’infinit del pla van a parar al punt V de l’esfera
Dionís Renart i Garcia
Astronomia
Escultura
Escultor i astrònom.
Fill del daurador i pintor Dionís Renart i Bosch Tarragona 1852 — Barcelona 1922 Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1911 amb Eva , 1918 amb La Raça i de Madrid 1912 amb Allegoria i Retrats Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies —per a la casa Masriera—, utensilis diversos, etc els millors són els que segueixen les formes de l' Art Nouveau Fou escultor anàtomic de la Facultat de Medicina de Barcelona És representat al Museu d…
carta celeste
Astronomia
Representació en un pla, per projecció estereogràfica, dels estels i dels elements més importants de l’esfera celeste.
Es diferencia del planisferi pel fet d’abastar zones més limitades, cosa que permet l’explicitació de la posició d’estels de magnitud fins a 21
estereograma
Geologia
Representació mitjançant el mètode de projecció estereogràfica en què s’utiltiza el cercle reticulat de Wulff o el de Schmidt, dels elements d’un cristall o d’una estructura tectònica.