Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Joaquim de Cabanyes i Ballester
Pintura
Museologia
Militar
Pintor, militar i col·leccionista art.
La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres
David
Empresa constructora d’automòbils fundada a Barcelona el 1914 per Josep M. Armangué, que estigué en funcionament fins el 1924.
Produí més d’un miler de vehicles, xifra estimable a l’època Els “David” eren en realitat vehicles intermedis entre la motocicleta i l’automòbil el motor no podia tenir més de 1100 cm 3 de cilindrada i el pes màxim era de 350 kg Ideat pel mateix Armangué a partir d’un bobsleigh amb rodes de bicicleta al qual afegí un motor, mereix esment la transmissió, constituïda per corretges trapezials que li permetien un canvi infinitament variable
John Florio
Filosofia
Humanista anglès.
Era fill de pare italià, protestant refugiat a Anglaterra Professor de llengües a Oxford, fou amic de Giordano Bruno Fou lector i professor d’italià a la cort de Jaume I Les seves obres més importants són un diccionari anglès-italià Worlde of Wordes , 1598 Queen Anna's New World of Words , 1611, edició augmentada, molt estimable, i la traducció anglesa 1603 dels assaigs de Montaigne, exemple òptim de prosa i origen de l’assaig anglès Introduí el Renaixement italià a la cort d’Elisabet I
Bing Crosby
Música
Cantant i actor cinematogràfic nord-americà.
S’inicià en el cabaret, el music-hall i la comèdia musical Els seus discos de compositors contemporanis nord-americans foren grans èxits de vendes i li proporcionaren una popularitat que li obrí les portes del cinema Actuà en nombroses pellícules musicals i els seus dots artístics el convertiren en un estimable actor dramàtic En la seva filmografia destaquen Holiday Inn Mark Sandrich 1942, que incloïa el tema White Christmas , guanyador de l’Oscar a la millor cançó d’aquell any, i Going my way , de Leo McCarey, per la qual el 1944 obtingué l’Oscar a la millor interpretació
Joan Monné
Literatura
Escriptor occità d’origen rossellonès.
Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista Lo Felibrige 1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892, Espigueta , un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim Rubió i Ors
Llibre d’antiquitats
Història
Crònica de la ciutat de València dels s. XV al XVIII escrita en català fins el 1665.
Inicià l’obra el sotssagristà de la seu de València 1523-40 Pere Martí, el qual tingué especial cura d’anotar la reglamentació dels cultes, però demostrà una visió més àmplia, pròpia d’un historiador Entre els continuadors cal esmentar Joan Clarà 1540-65, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27 i Jacint Balaguer 1679-80, tots ells de notable cultura, sovint testimonis oculars i copiadors de cartes i documents L’obra és molt estimable per a la història local, civil i eclesiàstica de la ciutat El manuscrit, que és guardat a l’arxiu de la catedral…
Agustí Fabra i Bofill
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge…
sulfat de calci
Química
Compost que ocorre a la natura en forma anhidra (anhidrita) i de dihidrat (CaSO 4
· 2H 2
O) (guix).
La varietat translúcida és anomenada alabastre És emprat en quantitats importants en la fabricació de ciment de sulfat d’amoni, i també per a preparar òxid de calci i anhídrid sulfúric per descomposició tèrmica Per reducció amb carbó a alta temperatura dóna sulfur de calci Gràcies a aquestes i a d’altres reaccions possibles, el sulfat de calci natural constitueix una reserva estimable de sofre elemental i de composts de sofre, a la qual hom ha fet atenció quan ha estat considerada escassa la disponibilitat mundial de sofre Alhora el sulfat càlcic resulta com a subproducte de…
l’Alabau
Folklore
Personatge imaginari que, per als pastors dels Pirineus, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa…
Llibre d’antiquitats
Literatura catalana
Llibre de memòries de la seu de València del ss.XVI-XVII.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat pels sotssagristans de la seu de València, recull fonamentalment dades de les cerimònies religioses, però també moltes altres notícies generals, locals i internacionals especialment valuoses pel que fa a les Germanies, dels s XVI-XVII, encara que s’hi consignen notícies del s XV i hi ha una anotació del XVIII La llengua majoritària és el català, amb alguns pocs fulls redactats en castellà El seu iniciador i redactor principal fou Pere Martí 1523-39 i entre els continuadors cal esmentar Joan Clarà 1540-56, Miquel Jeroni Bertran 1581-87 i Sebastià Goterris…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina