Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
cançó estròfica
Música
Cançó en què cada estrofa de text és cantada amb la mateixa música.
L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’alternança entre…
estròfic | estròfica
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de…
cassida
Literatura
Forma estròfica àrab.
Consta de 30 a 150 versos, els darrers hemistiquis dels quals són monorims És integrada per tres parts una introducció amorosa nasīb , la descripció d’un viatge al desert raḥil i un panegíric madīḥ o sàtira hiǧā' Ja d’època preislàmica, la cassida constitueix, formalment i lingüísticament, el model inalterable de la poesia àrab clàssica
carol
Música
Cançó anglesa, amb text anglès o llatí -sovint amb una barreja d’ambdues llengües-, sorgida a l’Edat Mitjana.
Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc…
Adam de Saint-Victor
Literatura
Cristianisme
Escriptor en llengua llatina, probablement d’origen bretó, canonge de l’abadia de Saint-Victor de París.
Perfeccionà la poesia rítmica medieval, escriví seqüències adaptades a la forma estròfica de l’himne i compongué proses per a cada temps litúrgic de l’any
quartet
Literatura
Combinació mètrica regular de versos llargs, en particular decasíl·labs italians.
En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab
nómos
Literatura
Música
Composició musical de la Grècia antiga de caràcter auster i de forma lírica, acompanyada amb la flauta o la cítara (nómos citaròdic), relacionada amb el culte d’Apol·lo.
Sembla que al principi fou simplement una invocació del déu monòdica, sense divisió estròfica que introduïa la recitació d’un pas èpic Terpandre en feu l’esquema complet dividint-la en set parts una de central per al desenvolupament del mite Renovat al segle V aC, els hexàmetres dactílics tradicionals foren substituïts, i gradualment el nómos s’anà aproximant al ditirambe
Heinrich Albert
Música
Compositor alemany.
Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -
coda
Música
Secció o passatge de caràcter conclusiu que s’afegeix al final d’una peça amb l’objectiu de reforçar la sensació d’acabament.
La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció conclusiva -com…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina