Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
estrafer
Canviar una cosa, procurar de desfigurar-la, perquè sembli que és una altra.
estrafer
Canviar (quelcom d’un mateix) a fi de no ésser reconegut, de semblar una altra persona, etc.
estrafer
Imitar, més o menys bé (un altre o quelcom d’un altre).
paròdia
Literatura
Imitació burlesca d’una obra artística literària o musical, amb intenció satírica, humorística o crítica.
Consisteix generalment a estrafer els versos consrvant-ne les rimes i alguns mots, o a canviar les lletres d’obres musicals, o a evocar temes famosos A l’antigor clàssica són freqüents en literatura en fóra el prototipus la Batracomiomàquia respecte als poemes homèrics
Poesia escènica
Literatura catalana
Corpus d’obres teatrals de Joan Brossa, publicat entre el 1973 i el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d’intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals Escrit entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia 1 l’experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l’espai i el temps escènics, acompanyada d’…
artifici
Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d’una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar.
L'espècie humana: igual però diferent
La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’observació superficial dels…
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…