Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
Pierre Joseph Pelletier
Farmàcia
Farmacòleg francès.
Juntament amb JCaventou estudià i donà nom a la clorofilla i descobrí els principis actius de diverses drogues clàssiques, com ara l’emetina 1817, l’estricnina 1818 i la quinina 1823
meprobamat
Farmàcia
Tranquil·litzant emprat en terapèutica.
Té una acció inhibidora sobre el tronc encefàlic, els ganglis basals, el tàlem i els reflexos polisinàptics produeix una acció antagònica a l’acció convulsiva de l’estricnina i del pentilenetetrazole En casos d’administració prolongada pot produir hàbit
picrotoxina
Farmàcia
Principi que hom obté dels fruits de la croca de llevant (Anamirta cocculus).
És una substància blanca, de sabor amarg, poc soluble en l’aigua freda i més soluble en l’alcohol i el cloroform Forma sals amb les bases És un tòxic d’acció semblant a la de l’estricnina És poc emprat com a parasiticida
Robert Burns Woodward
Robert Burns Woodward
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà.
Sintetitzà i estudià diversos composts orgànics quinina, colesterol, cortisona, aminoàcids, estricnina, reserpina, oleandomicina, etc, i sobretot la clorofilla i l’estructura dels antibiòtics Per tots aquests treballs rebé el premi Nobel de química el 1965 Amb RHoffmann, formulà les regles de Woodward i Hoffmann , contribució fonamental a la química actual
sabor amarg
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable
brucina

Brucina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide extret de la nou vòmica.
Es presenta com a dihidrat o tetrahidrat en forma de pólvores amargants, cristallitzades en petites agulles, de tast molt amarg És soluble en els solvents orgànics Té el punt de fusió a 178ºC És emprada com a desnaturalitzant d’alcohols i olis, i en forma d’hidroclorur o de nitrat en medicina, amb les mateixes indicacions que l’estricnina, tot i que sembla que hom li ha descobert clares propietats carcinògenes en anàlisi química té utilitat per a separar mescles racèmiques
François Magendie
Biologia
Fisiòleg.
Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31
analèptic
Farmàcia
Estimulant del sistema nerviós central, en especial del bulb i particularment del centre respiratori i el centre vasomotor.
Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt…
raticida
Farmàcia
Dit del tòxic emprat per a exterminar les rates.
N'hi ha d’efecte immediat, dins les 24 hores escilla, fòsfor blanc, arsènic, estricnina, cianur potàssic, carbonat bàric, fluoroacetat sòdic 1080, 2-cloro-4-dimetilamino-1-metilpiridina Castrix , alfa-naftil urea Antu D’altres, derivats de la dicumarina, donen lloc a hemorràgies internes que provoquen la mort de l’animal en 5 o 6 dies D’aquesta manera la rata no desconfia de l’esquer Els millors d’aquest tipus són el Warfarin 3-1'-fenil-2'-acetiletil-4-hidroxicumarina, el Tomorin 3α -p -clorofenilβ-acetil-estil-4-hidro xicumarina i l' Ibys 152 3α-fenilβ-acetil-etil-4-…