Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…
amonificació
Geologia
Transformació de les substàncies orgàniques nitrogenades del sòl (proteïnes i àcids nucleics de les restes de vegetals i d’animals, excrements, excretes, etc) en amoníac, per desaminació precedida d’hidròlisi.
És obra de nombrosos microorganismes, entre els quals, en medi neutre i humit, predominen els bacteris i, en medi àcid, els fongs, principalment els micorrízics
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…
Els ambients rics en bacteris
L’omnipresència bacteriana Es difícil trobar sobre la Terra llocs on no hi hagi bacteris Aquests microorganismes han colonitzat tots els hàbitats que poden allotjar la vida, és a dir, llocs on hi ha aigua en estat líquid i hi ha disponibilitat de nutrients energètics i plàstics per a mantenir el funcionament d’una cèllula Els bacteris han aconseguit colonitzar ambients que des del punt de vista de l’home són autènticament extrems, i en els quals es fa difícil imaginar que hi puguin haver formes vives Així, per exemple, trobem bacteris multiplicantse en aigües molt calentes, que brollen prop…