Resultats de la cerca

Busca l’antilogaritme és el procés invers de buscar el logaritme Si a és el logaritme de b, b és l’antilogaritme de a S’usen sovint els símbols antilog x , aln x , exp x , etc

Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria

La distribució de Fermi-Dirac representa la probabilitat que un determinat nivell d’energia E del sistema estigui ocupat pels fermions, i és donada per l’expressió on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta i E F és el nivell de Fermi Per a valors d’energia E tals que E > 5kTE F , la distribució de Fermi-Dirac pot ésser substituïda per l’aproximació clàssica donada per la distribució estadística de Boltzmann, f E = exp- E-E F / kT

Vida A setze anys s’inicià en la fotografia amb temes rurals locals Apotecari de professió, a partir del 1953 rodà una sèrie de curts documentals sobre oficis artesanals, com Esclops d’artesania Un ofici que desapareix 1954 Un rajoler 1956, millor guió en 9,5 mm en el Festival de Sant Sebastià 1958 –el més elaborat– i Càntirs negres 1977 Formà part del Grup de Cinema Amateur de l’AFC des del 1954 i del collectiu Amics del Cinema 1954-55 Sense deixar mai la fotografia, continuà rodant documentals, com ara El Pelegrí de Tossa 1957 i La processó de Santa Cristina 1957, aquest amb Joan Capdevila…

És denotada per l’assignació x → a x És la funció inversa de la funció logarítmica de base Hom empra, especialment, la funció exponencial que té per base el nombre e aquesta és la inversa de la funció logarítmica neperiana ln e x = e l n x = x Quan hom no especifica la base, hom parla de funció exponencial o simplement d’exponencial, tot sobreentenent que es tracta de la funció exponencial de base e , i la nota e x o exp x Té la propietat d e x / dx = e x , i admet el desenvolupament en sèrie Aquesta sèrie convergeix també en el cos ℂ, la qual cosa permet de definir-hi la…

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…

Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

Propaganda del diari “La Hora Diario de la Juventud” a favor de la lluita contra el POUM, València, juny del 1937 BV / MG Andreu Nin i el POUM eren incòmodes Ho eren davant de Stalin i, per extensió, de tota l’obediència del comunisme internacional La posició revolucionària dels poumistes des del començament de la Guerra, les campanyes de denúncia de “La Batalla” contra les purgues estalinistes de la vella guàrdia bolxevic, a l’URSS, i contra els interessos que s’amagaven darrere de l’anomenat “ajut” soviètic a la República, feien del Partit Obrer d’Unificació Marxista i del seu líder enemics…