Resultats de la cerca

Comprèn el kot , l' assan i l' arin , extingides, i el ket , el iukaguir i el guiliak

Hom ha observat blocs de més de 800 m 3 transportats al llarg de més de 1 000 km Els solcs que a vegades han generat sobre el sòcol rocallós permeten de reconstruir els cursos de les glaceres extingides

S'hi destacaren les branques següents la papal amb Pius II i Pius III i dels Tedeschini, la de Sticciano hi pertangué Ottavio Piccolomini , i de Modanella —totes tres extingides— i les de Clementini, Carli, Aragona, Febei, i Naldi i Bandini

Es dividí en dues grans línies Carafa della Spina i Carafa della Stadera , aquesta subdividida en nombroses branques gairebé totes extingides, llevat la dels ducs d’Àndria títol creat el 1556, grans d’Espanya, prínceps de Chiusano i ducs de Casteldelmonte Els Carafa della Spina foren marquesos de Castelvetere, grans d’Espanya 1530 i prínceps de Rocella 1622, els quals des del 1749 es cognomenaren Carafa-Cantelmo Stuart

Les tribus que les parlen s’estenen des dels confins de Costa Rica i Nicaragua, al N, fins al golf de Guayaquil, al S, tot al llarg de la costa del Pacífic, s’endinsen als altiplans colombians i equatorians i arriben fins als vessants orientals de la serralada andina Hom sol classificar-les en quatre grans grups talamanca-barbacoa amb els subgrups guatuso, talamanca, cuna i barbacoa , dorak-guaymi amb moltes varietats dialectals, en gran part extingides, txibtxa-arauac amb els dialectes antic txibtxa, rama, arauac, tunebo , etc i páez amb els dialectes páez, guambiano, totoró ,…

És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes espècies…

Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres arecàcies Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el desenvolupament de…

Té una extensió d’uns 3000 km 2 , repartits a parts aproximadament iguals entre ambdós estats divisions administratives de Podlàquia a Polònia, i Brest i Grodno a Bielorússia La zona de protecció més estricta és d’uns 1400 km 2 , i la resta té nivells de protecció inferiors Originàriament propietat de grans terratinents que el destinaven al lleure, especialment a la caça, aquest ús en facilità la conservació, fins al punt de ser considerat l’únic testimoni supervivent del gran bosc que cobria l’Europa central des de temps prehistòrics El grau mínim d’intervenció humana es…

A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognom, almenys al principi, ni tampoc llurs fills aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei, com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó La de Mallorca , formada pel rei Jaume II de Mallorca, la d' Híxar , per Pere, baró d’Híxar, la de Xèrica , per Pere, baró d’Ayerbe, i la de Castre , per Ferran, baró de Castre…

Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana…