Resultats de la cerca
Es mostren 379 resultats
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibilla , les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània
Junta Central Fallera
Folklore
Organisme que exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles.
Fundada el 1939, substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928 Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions A més, custodia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles Té la seu a l’actual Museu Faller, a València
Museu Faller de Gandia

Vestits exposats al Museu Faller de Gandia
© Museu Faller de Gandia
Museu
Museologia
Equipament cultural inaugurat l’any 2008, promogut per la Federació de Falles de Gandia.
Té com a objectiu donar a conèixer la tradició d'una festa centenària que identifica la tradició valenciana Disposa de diversos espais d’activitat pública i d’un espai expositiu, denominat Centre d'Interpretació de la Festa CIFES, de 400 m 2 , dotat de noves tecnologies audiovisuals i interactives En els diferents espais s'exposen, entre d'altres, vestits i ornamentacions pintes, arracades, collarets, etc dels segles XVII i XVIII de fallers i falleres llibrets i instruments musicals propis el procediment de creació de les falles ninots indultats una falla a escala, i la…
fossa tectònica
Geologia
Depressió allargada, enfonsada, respecte als blocs laterals entre els quals és situada, per l’acció de les falles que la limiten.
Molt sovint els vessants són formats per un seguit de replans esglaonats segons el sistema de falles marginals Són exemples de fosses tectòniques la vall del Rin entre els Vosges i la Selva Negra, la Depressió Prelitoral del Sistema Mediterrani Català i la Cerdanya, als Pirineus
aulacogen
Geologia
Conca llarga i estreta limitada per falles normals que s’estén en l’escorça continental.
La seva orientació, que fa un angle elevat amb el marge continental adjacent, determina la direcció de sistemes de falles d’escala regional que segmenten el sòcol del crató La sèrie sedimentària presenta un gruix de milers de metres i a la part inferior les roques es troben deformades i metamorfitzades Hi apareixen també roques evaporítiques degudes a dessecacions intermitents a la primera fase de formació de la conca, com també roques volcàniques resultants d’un vulcanisme inicial de caràcter bimodal basalt-riolita El seu origen ha estat lligat a la teoria de la tectònica de plaques així, en…
falla

Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real paralleles a la…
pull-apart
Geologia
Estructura sedimentària de precompactació consistent en la segmentació de nivells sedimentaris relativament durs.
En conjunt, pot tenir un aspecte semblant al boudinage S'anomena conca de pull-apart una conca sedimentària formada per extensió cortical, limitada per falles de direcció i falles normals en échelon associades
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina