Resultats de la cerca

Fou redactor d’"El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Narrador amb intenció psicològica, ha publicat L’assídua concurrent i d’altres contes 1962, Farandola 1963, Casos especials 1967 i Aquells feliços estius 1970

Germà de Joaquim Nadal i Farreras i Josep Maria Nadal i Farreras , s’inicià professionalment a la dècada dels setanta com a corresponsal a París per a  Catalunya/Express i per a la revista  Prisma Económico Internacional Posteriorment ha treballat en els principals diaris catalans, en els quals ha ocupat càrrecs diversos entre d’altres, l’any 1980 fou redactor en cap de Punt Diari , i més endavant formà part de les redaccions d’ El Periódico de Catalunya , d’ El País i del  Diari de Barcelona , del qual fou subdirector Del maig del 2006 al febrer del 2010 fou director d’ El Periódico de…

Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc

Publicà un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera 1961 la novella La corbata negra 1964 i les proses evocatives De la Mar Morta a l’Àrtic Tres viatges 1968, Amarg teló d’acer, memòries amables 1975, Anar fent 1980 i Aspectes de Mataró als ‘Feliços Vint' 1984

Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus

Jueu emigrat a França, Anglaterra, Holanda i els EUA, conreà molts gèneres literaris i les seves obres palesen un afany incansable de lluita per la llibertat, la tolerància i la justícia Entre les novelles cal destacar Josef sucht die Freiheit ‘Josef cerca la llibertat’, 1927, Glückliche Menschen ‘Homes feliços’, 1931, Ferdinand und Isabela 1936, König Philipp II 1938, aquestes dues sobre els Reis Catòlics i Felip II, Die Kinder von Gernika ‘Els fills de Guernica’, 1939 i Die Zeit der Narren ‘El temps dels necis’, 1966, sàtira punyent sobre la vida a l’Alemanya Federal

Hi ha dues recensions de les benaurances La de Lluc, que conté només quatre benaurances, és la més pròxima a la tradició primitiva La recensió de Mateu ha enriquit el primer recull amb quatre benaurances més, que originàriament no formaven part d’aquest context De les quatre benaurances provinents de la recensió més primitiva, les tres primeres proclamen la realització imminent del Regne de Déu, que vindrà a salvar els pobres, els oprimits, els qui ploren, els qui passen fam complint les profecies de la segona part d’Isaïes Jesús donà a aquesta proclamació del Regne de Déu la forma de…

Iniciat en la carrera periodística, collaborà a “El Matí” i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres i…

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra poètica de…

Orfe ben aviat, tingué una infantesa i una adolescència tristes Abandonà els estudis de dret per la literatura i el periodisme Es donà a conèixer amb Els cants de la meva pàtria 1886 Amb l' Himne a Atena 1889 mostrà la influència parnassiana i la seva adhesió als corrents literaris europeus Seguiren poemes d’orientació simbolista Els ulls de l’ànima , 1892 o d’evocació de mites antics, dels monuments d’Atenes, de la història, o de temes filosòfics Els Iambes i anapests 1897 constitueixen un dels moments més feliços de la seva creació, que excelleix també a Tomba epicedi pel fill…