Resultats de la cerca

És un bacteriostàtic no fenòlic emprat com a antisèptic i fungistàtic d’ús extern en forma d’aerosol al 5%

Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin associacions…

Per escalfament a 220°C es transforma en pirogallol Amb l’ió fèrric forma una coloració blavosa, per la qual cosa és emprat en l’obtenció de tinta En terapèutica hom l’empra com a astringent d’ús intern

Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques…

Té un punt de fusió de 133°C i bull a 309°C És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per calefacció de l’àcid gàllic amb aigua en autoclau És un compost relativament àcid i el seu anió captura amb gran rapidesa oxigen de l’atmosfera i origina composts oxidats de coloració fosca, fet pel qual les solucions alcalines de pirogallol són emprades per a eliminar oxigen de mescles gasoses És també emprat, com a antioxidant, en fotografia, en la indústria de colorants i com a intermediari de síntesi

Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del…

El primer és un líquid emprat com a perfum, el segon és un sòlid emprat per a fabricar anilina i el tercer és un sòlid emprat per a obtenir l’anisaldehid

La seva transformació per oxidació en polímer de color, deguda a l’acció de diferents enzims, provoca un canvi de tonalitat, que es fa més fosca, en els vegetals i llegums La seva reactivitat depèn de l’origen dels enzims que catalitzen l’oxidació

És un sòlid cristallí incolor d’olor aromàtica, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que es fon a 52°C i bull a 233°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per alquilació de Friedel-Crafts del m -cresol És emprat en medicina com a nematicida i antisèptic aigua timolada, en perfumeria, com a antioxidant i aromatitzant i per a la preparació del seus derivats

Té un punt de fusió de 105°C, bull a 245°C i se sublima És soluble en aigua, alcohol, èter, benzè i solucions alcalines Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid o -hidroxibenzensulfònic Presenta caràcter dèbilment àcid i s’oxida amb facilitat a o -benzoquinona quinona És emprat com a antisèptic, en fotografia, en l’obtenció de colorants i com a antioxidant