Resultats de la cerca

Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del…

Delmir de Caralt i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 una biblioteca amb els llibres i les revistes que adquiriren per a completar la seva formació cinematogràfica A partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos, omplint així parcialment el buit existent en aquest àmbit L’any 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat Posterioment, l’any 1982, en realitzar-se els traspassos en matèria de cultura de l’estat a la Generalitat, nasqué la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la…

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…

En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985 L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, traspassat el 1997 Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curtmetratges i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8 800 títols de tota mena documentals, cinema comercial, cinema amateur , etc, i en tot tipus…

Ha realitzat una sèrie per a l’Institut de Reforma de les Estructures Comercials IRESCO, del Ministeri de Comerç i Turisme 1976-80 un seguit de films o vídeos 1981-95 per a diferents departaments de la Generalitat produccions de caràcter promocional per a l’Institut Nacional de Foment de l’Exportació INFE i l’Institut de Comerç Exterior ECEX 1977-82 Per a la constructora Entrecanales feu diversos vídeos 1989-92 a l’entorn dels treballs previs als Jocs Olímpics de Barcelona, entre els quals cal destacar la reconstrucció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc També ha realitzat vídeos per…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT Josep Vives FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Josep Vives, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Joan Martí, LMas, Miquel Ortín, Maria Mestres, Maria Miró Sinopsi Drama d’amor rural entre el fill d’uns criats i la filla dels propietaris Passat un temps, la noia s’enamora d’un jove de la seva mateixa classe social i el noi, que continua fidel al seu amor, cau malalt i acaba morint als seus braços Producció Es tracta d’una de les pellícules més controvertides del cinema mut català, ja que se n’han…