Resultats de la cerca

Habita al sud-est d’Europa i a l’oest d’Àsia, i hiverna a l’Àfrica És ocell de pas als Països Catalans

Són emprades les varietats de raïm Palomino i Pedro Ximénez prèviament solejades El color pot ésser molt pàllid, d’ambre, daurat o fosc, i els seus tipus són fino , amontillado , oloroso , palo cortado i raya , tots secs També n'hi ha de dolços, quinats, aromatitzats o de color Són de graduació elevada 15-21° Rep el seu nom de la ciutat de Jerez de la Frontera

Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791

Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991

D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ F Gelabert Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I FOTOGRAFIA F Gelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Antoni Fino protagonista, Josep Amigó, F Gelabert, Antoni Masià, Joan Mañé ESTRENA Barcelona, 24081897 Sinopsi Un grup d’homes està assegut en una terrassa d’un cafè de Sants N’apareix un altre i això provoca una picabaralla per motius de gelosia Producció Primer film del cinema català i primer d’argument a l’Estat espanyol D’uns 20 m de metratge, es projectà per primera vegada juntament amb Sortida de l’església parroquial de Sants 1897 i Sortida de…

Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya 1938-42 i professor de literatura italiana en aquest mateix centre 1943 i també al Conservatori de Milà 1967 Destacat bibliògraf en la línia de R Eitner i A Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 vol I Florència, 1952 vol II Florència, 1968, una obra de referència per a la…

Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul fascismo Il…

Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale italiano dalla…