Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Guillaume François Le Trosne
Economia
Història del dret
Economista i jurista francès.
Deixeble i seguidor de Quesnay, tractà de la doctrina fisiocràtica incidint especialment en l’aspecte de la jurisprudència Les seves obres principals són Liberté du commerce des grains 1765 i De l’ordre social 1777, on defensà la validesa del tableau économique
Victor Riqueti
Economia
Economista francès.
Marquès de Mirabeau Participà en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria Adscrit a l’escola fisiocràtica, la seva obra rebé la influència de Cantillon i Quesnay Fou partidari d’un impost que gravés la propietat de la terra, oposant-se als privilegis dels fermiers généraux , per la qual cosa fou empresonat i desterrat Publicà L’ami des hommes ou traité sur la population 1756, Théorie de l’impôt 1760, etc
cadastre
Dret administratiu
Documentació establerta una vegada efectuades diverses operacions administratives i determinats aixecaments topogràfics per tal de permetre la identificació de les propietats immobles —urbanes i rústiques— d’una determinada zona, la constatació del caràcter dels seus productes i la quantificació dels ingressos que en resulten.
A França, ja en temps de Francesc I, hom feu el cadastre de quatre generalitats del sud, i en temps de Colbert 1664, de la de Montalban Però la idea d’un veritable cadastre general no sorgí fins el 1763, bé que no passà de l’estadi teòric el 1790 el predomini de l’escola fisiocràtica feu que l’assemblea constituent ordenés la confecció del cadastre, acabat en temps del Consolat i de l’Imperi A l’Estat espanyol, a partir de la llei del 1906, el cadastre determina i qualifica la propietat territorial amb finalitat estadística, administrativa, jurídica i, especialment, per a…
Charles Alexandre Calonne

Charles Alexandre Calonne
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril Com que aquest…
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…