Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Marc de Vilalba
Cristianisme
Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).
Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani
conductus
Música
Composició vocal dels segles XII al XV, gairebé sempre amb text religiós, primer monòdica i després polifònica.
Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb l’Aquitània,…
Albert Roig i Antó
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu 1976, amb Ricard Martínez i Pinyol i Nós 1981, i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja 1989, al qual seguiren Que no passa 1990, premi Ausiàs Marc 1989, Vedat 1994, premi Carles Riba 1993, La vestidora i el dol 1998, premi Miquel de Palol, l’antologia Córrer la taronja 1979-2001 2002, A l’encesa 2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i Els ulls de la gossa 2021, recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi poemes fins ara…
,
Sant Martí d’Ix (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural d’Ix, presidit per l’església de Sant Martí ECSA - F Tellosa Aquest temple parroquial és situat al poble d’Ix, a l’esquerra del Segre, 1 km a llevant de la Guingueta d’Ix i a poca distància de la carretera, des d’on és perfectament visible, que va de la Guingueta a Montlluís LICS-JCR-ERR Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 40” N - Long 1° 58’ 16” E Història El primer esment de la parròquia d’Ix es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document redactat segurament al final del segle X, sota la forma Hyxi L’…
Sant Salvador de Bellver (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església, amb el mas de Sant Salvador al costat, des del cantó nordoriental J Pagans-TAVISA Aquesta església, també anomenada Sant Salvador d’Orís, es troba a 952 m d’altitud, a l’extrem de llevant del terme, a la punta d’una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic, que separa la riera de Talamanca de la d’Orís Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 33,3 —y 56,8 31 tdg 333568 Des de sota el campanar de l’església d’Orís surt un camí o pista en bon estat…
Alt Àneu

Alt Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa i la part baixa de la vall de la Bonaigua.
Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…
Nous camins estètics: balanç i cartografia
Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…
Els teixits
El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…