Resultats de la cerca

L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…

Encunyaren també rals d’or de Mallorca els reis Sanç i Pere el Cerimoniós Joan I els substituí pels florins

Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial, estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu préstecs importants diverses vegades 7 500 florins el 1436 per ajudar al rescat del rei — i al seu propi rescat — , fet presoner al combat de Ponça, 5 000 lliures més el 1438, i draps per valor de 100 lliures, i encara 9 800 lliures el 1442 En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor 1438, de la qual no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró…

Conseller de Pere III, li féu alguns préstecs importants, el rei li empenyorà Montesquiu d’Albera i les lleudes de Perpinyà 1368-73, li vengué alguns castells i jurisdiccions Oltera, Sureda i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà 1360-74, Saragossa, València i Barcelona 1371-74 Fou procurador de l’infant Joan

El 1393 anà a Sicília amb l’expedició del comte de Mòdica Durant l’interregne obert per la mort de Martí l’Humà 1410 lluità per pacificar l’illa de Sardenya i fou recompensat amb 1 500 florins d’or Fou governador de Càller i Gallura i, més tard, virrei de Sardenya El 1423 lluità, a les ordres de l’almirall Joan Ramon Folc de Cardona, en el setge de Marsella, on es destacà pel seu esperit d’iniciativa

Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament

En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València

Notari El 1461, amb Jaume Ferrer, gestionà per les comarques de Barcelona, Vic i Girona la distribució i collecta dels 100 000 florins promesos pels remences a la corona en temps d’Alfons el Magnànim En iniciar-se la guerra contra Joan II, incità els remences a prendre les armes per tal de defensar la reina, que es trobava a la força de Girona Féu d’intermediari entre aquesta i el cap dels remences Verntallat, el qual secundà Capturat, però, per l’exèrcit del comte de Pallars, fou penjat el 10 de juny de 1462

Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"

Cosí de l’escriptor Joanot Martorell, fou acusat per aquest de faltar a la paraula de matrimoni donada a la seva germana Damiata, que havia seduït, i mantingué amb ell, a partir del 1437, una llarga i interessant correspondència de lletres de batalla Martorell aconseguí que el rei Eduard VI d’Anglaterra s’oferís com a jutge del combat, que finalment no es portà a terme, gràcies a la intervenció de la reina Maria de Castella L’afer es resolgué el 1445 amb el pagament de 4 000 florins a Damiata El mateix any fou desafiat de nou, per altres motius, per Ramon de Vilaragut