Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
fluorur
Química
Compost binari de fluor amb d’altres elements metàl·lics o no metàl·lics.
Els fluorurs són obtinguts tant a partir de l’àcid fluorhídric com del fluor elemental Els formats per elements metàllics el nombre d’oxidació dels quals és inferior o igual a 4, són de tipus salí els d’elements no metàllics i els metàllics de valència més alta són generalment composts volàtils Cal remarcar l’extrema reactivitat dels fluorurs volàtils en contacte amb l’aigua, segons les reaccions UF 6 + 2H 2 O →UO 2 F 2 + 4HF i SiF 4 + 2H 2 O metallúrgia i en la fosa del vidre, i també en l’obtenció de l’àcid fluorhídric Els hexafluorurs d’urani i de plutoni constitueixen una possible via d’…
fluorur d’argent
Química
Combinació de fluor amb argent.
L’argent forma tres fluorurs el monofluorur AgF, dit també fluorur argentós o simplement fluorur d’argent, el difluorur AgF 2 , dit també fluorur argèntic , i l' hemifluorur Ag 2 F, dit també subfluorur El monofluorur, molt soluble en aigua, és obtingut tractant l’òxid o el carbonat d’argent amb àcid fluorhídric Forma diversos hidrats i és emprat com a antisèptic i en síntesi orgànica El difluorur és preparat per acció del fluor sobre el metall o els seus halogenurs Oxidant poderós, és descompost per la llum i instantàniament al contacte de l’aigua És…
fluorur d’hidrogen
Química
Compost format per la combinació del fluor i de l’hidrogen.
És emprat generalment en solució aquosa, anomenada àcid fluorhídric
oxigen fluorur d’
Química
Gas groguenc, molt tòxic, que es condensa a -145°C.
Hom l’obté fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hifròxid sòdic al 2% És molt inestable i actua com a oxidant i fluorant enèrgic fluorar
fluorur d’alumini
Química
Sòlid blanc iònic, que és obtingut dissolent l’hidròxid en àcid fluorhídric.
És utilitzat per a obtenir criolita sintètica
fluorur de beril·li
Química
Sòlid higroscòpic que se sublima a 800°C, molt soluble en aigua, obtingut per descomposició tèrmica (900-950°C) de fluoroberil·lat d’amoni i emprat per a la producció de beril·li metàl·lic per reducció amb magnesi.
Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre
fluorita
fluorita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Fluorur de calci, CaF 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre Els jaciments són sobretot d’origen…
farina d’ossos

Farina d’ossos
Agronomia
Adob obtingut per maceració d’ossos animals descarnats i assecats.
Conté fosfat tricàlcic i fluorur de calci, a més de petites quantiats de composts orgànics nitrogenats
tetrafluorur de tori
Química
Pólvores blanques que es fonen a 1111°C.
És emprat en la preparació del metall en forma de fluorur doble de potassi i tori
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent…