Resultats de la cerca

S’inicià al Club Natació Barcelona, i fou conegut amb el sobrenom de Zamora aquàtic Jugà del 1922 al 1948 Amb el CN Barcelona fou nou vegades campió de Catalunya absolut 1922-26, 1930, 1931, 1934, 1945 i tres vegades campió d’Espanya 1945, 1947, 1948 Amb la selecció estatal fou vint-i-quatre vegades internacional i olímpic a París 1924 i a Amsterdam 1928 També fou directiu de la Federació Catalana de Natació amb el càrrec de seleccionador de natació i waterpolo 1957-66 i, parallelament exercí de cronista de natació des de les pàgines de Mundo Deportivo anys trenta i El Noticiero Universal…

Extrem dret format al BM Granollers, debutà en la màxima categoria amb aquest equip la temporada 1995-96 i guanyà la Copa EHF 1996 Després continuà la seva trajectòria a l’Altea Formà part de la selecció espanyola júnior i de l’absoluta catalana

S’inicià al CP Bell-lloc, d’on passà al Llista Blava de Lleida 1984-86, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà per l’Igualada HC 1986-95, amb el qual s’estrenà a la màxima categoria, i guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, quatre Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Tancà la seva carrera esportiva al FC Barcelona 1995-2003, amb el qual conquerí set Lligues espanyoles més 1996, 1998-2003, tres Copes del Rei 2000, 2002, 2003, tres Lligues…

S’inicià al CP Bell-lloc com a defensa i, després de jugar durant dues temporades al Llista Blava de Lleida 1984-86, fitxà per l’Igualada HC 1986 i debutà en la màxima categoria En les tretze temporades que jugà a l’Igualada HC, guanyà sis Copes d’Europa 1993-96, 1998, 1999, cinc Supercopes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1998, 1999, cinc Lligues espanyoles 1989, 1992, 1995-97, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994 i quatre Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 També fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual…

Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell  i Ars  entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep Aragay i Joaquim…

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —que li dedicà…

Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es feu càrrec de…

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes Com a diputat provincial de Barcelona presentà 1909 un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista 1887-95 de Sabadell, L’Arc de Sant Martí , Renaixement , Ofrena , Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols i La República de les Lletres de València Era pare del crític literari i poeta …