Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat Tstellatum és una…
Les anacardiàcies
Anacardiàcies 1 Llentiscle Pistacia lentiscus a fragment d’una branca amb les fulles compostes paripinnades i les inflorescències axillars x 0,8 b flor femenina amb el fruit encara tendre c flor masculina amb el calze curt i els estams molt exserts x 12 2 Noguerola Pistacia terebinthus fulla composta i imparipinnada, de folíols més grossos que a l’espècie precedent x 12 Eugeni Sierra Família repartida pels tròpics i per les zones subtropicals i temperades, comprèn 71 gèneres i més de 600 espècies, de les quals només tres són presents al nostre país Algunes anacardiàciesprodueixen tanins i…
Les simarubàcies
Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és un arbre de 30…
corniol
Corniol
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 30 a 90 cm d’alçària.
Les fulles basals són bicompostes, amb un llarg pecíol i amb els folíols lobulats Les flors, llargament pedunculades, són de color blau, amb els pètals esperonats Creix en boscs caducifolis i llocs ombrívols de la muntanya mitjana
foliolat | foliolada
ruda
Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
caytonials
Paleobotànica
Ordre de pteridospermes constituït per plantes que visqueren durant el Mesozoic arreu del món.
Eren de fulles palmaticompostes, amb els folíols lanceolats Els microsporofilles, de ramificació pinnada, duien branquillons amb 3 a 6 sacs pollínics Els macrosporofilles, d’origen foliar, tenien forma de palmeta i duien lateralment unes càpsules, a les parets internes de les quals eren fixats els primordis seminals en nombre de 6 a 30 Representen un tipus d’evolució lateral dins les gimnospermes