Resultats de la cerca

El primer aplec se celebrà el 1988 a Amsterdam i d’ençà d’aleshores cada mes d’agost s’organitza en una ciutat diferent, tret de Tolosa de Llenguadoc, on tingué lloc el 1991 i el 1997 Entre d’altres s’han celebrat les jornades a les ciutats de l’Alguer 2000, Lisboa 2002, Manchester 2003, Graz 2004, Haarlem 2005, Malmö 2006, Frankfurt 2007, coincidint amb la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre, Tallinn 2008, Luxemburg 2009, Cracòvia 2010, Grenoble 2011 i Budapest 2012 Durant els dos dies que dura l’Aplec, s’hi fan actuacions de bastoners, castellers…

La majoria dels bertsolariak són llauradors o menestrals, i han estat al llarg del temps els mantenidors de la literatura popular basca, han constituït veritables arxius de cançons i de poemes, han gaudit de gran prestigi i han arribat a vegades a nivells de categoria literària Cada dos anys són organitzats certàmens, que reuneixen una extraordinària afluència d’espectadors, en els quals els bertsolariak competeixen entre ells Han estat famosos Otxalde, Arrossagaray, dit Borddale, Larralde, dit Bordachuri, Mattin Irabola que no sabia de llegir ni escriure, Dibarrart, Xenpelar autor d’…

Autor de nombroses sarsueles amb elements folklòrics, com La Gran Vía 1886 Collaborà habitualment amb Joaquín Valverde

Seguí la línia de “Los Archivos de Ibiza”, i publicà treballs històrics i folklòrics, en català i en castellà

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics

Pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques i publica articles, notes i texts sobre temes lingüístics i folklòrics, especialment hispànics Hi han collaborat abundosament, sobre aspectes catalans, Joan Amades i Gabriel Llompart

Amb Yeats i George Moore, fundà el 1899 l’Irish Literary Theatre, i després Abbey Theatre 1904 Publicà estudis folklòrics i peces dramàtiques Seven Short Plays 1909, The Image 1910 Escriví, a més, Our Irish Theatre 1914

Signava amb els pseudònims d’ Esteve Fi i d’ Estevenot Escriptor popular, publicà poemes, contes i monòlegs a les revistes rosselloneses, en particular al “Journal Illustré des Pyrénées-Orientales“ i a “La Veu del Canigó” Animà també grups folklòrics

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost