Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Edward Curtis
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
La seva passió pels indis el portà a projectar la documentació de les formes de vida tradicionals dels indis nord-americans abans que no desapareguessin completament, amb fotografies, gravacions de músiques tradicionals i alguns curtmetratges documentals Aconseguí convèncer el magnat James Pierpont Morgan perquè patrocinés aquesta gran empresa Durant vint-i-cinc anys viatjà fotografiant, filmant i gravant músiques, i fent campanya en favor dels indis El 1930, víctima d’una malaltia nerviosa, abandonà el seu projecte i provà sort, amb poca fortuna, com a buscador d’or Entre les…
Gordon Parks

Gordon Parks
© Southern Illinois University
Fotografia
Fotògraf, escriptor i director de cinema nord-americà.
Procedent d’una família negra pobra, unes fotos que feu el 1938 amb una càmera de segona mà cridaren l’atenció de professionals de la seva ciutat Poc després es traslladà a Chicago, on treballà de fotògraf de models i feu diversos reportatges del barri negre del South Side, que causaren sensació El 1942 realitzà la seva fotografia més famosa, American Gothic, de simbologia antiracista El 1948 fou contractat per la revista “Life”, on treballà vint anys sobre temes de la lluita pels drets civils i també fotografiant personatges famosos, i es convertí en un símbol de l’emancipació…
Pau Ripoll i Gallofré
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida S’inicià com a aprenent a l’estudi i laboratori cinematogràfic Julio Sanz a tretze anys, i arribà a ser oficial de laboratori A setze anys ja era ajudant d’operador i filmà reportatges per al noticiari Fox-Movietone , a banda d’interpretar algun paper esporàdicament Durant la guerra civil, treballà per a la CNT i rodà reportatges de guerra, com el migmetratge Alas rojas sobre Aragón 1937, Alfonso de los Reyes Un cop acabat el conflicte armat, compaginà la feina de segon operador en films com La linda Beatriz 1939, Josep Maria Castellví, amb la de primer operador a El castillo de Rochal…
Ramon de Baños i Martínez

Ramon Baños
Cinematografia
Operador i realitzador cinematogràfic.
Es formà i treballà en estreta collaboració amb els seus germans Francesc, fotògraf, i Ricard, realitzador i operador en cap El 1905, s’inicià com a ajudant de fotografia i de laboratori a la Hispano Films El 1908, filmà la visita del rei Alfons XII a Saragossa i, l’any següent, l’homenatge a Àngel Guimerà a Barcelona L’exhibidor Joaquim Llopis el contractà, el 1911, per anar al Brasil, a Belém do Gran Pará, on fundà la Pará Films i rodà nombrosos reportatges i documentals El 1912, creà el noticiari d’actualitats Pará Films Journal i la Raymond de Baños y Cía A l’Amazònia, féu reportatges per…
Antoni Campañà i Bandranas
Fotografia
Esport
Fotògraf.
Deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic, la seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista Professional des dels primers anys de la dècada de 1920, es dedicà sobretot a les fotos de casaments i esdeveniments socials, camp en el qual aconseguí renom per la rapidesa en el revelatge La música i els espectacles també foren temes que l’interessaren Treballà per a l’empresa Leica i, com a fotoperiodista, per a La Vanguardia El 1934 es publicà una de les seves fotografies a la revista American Photography Durant la Guerra Civil treballà com a xofer de l’exèrcit…
,
Ramon de Baños i Martínez
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i cap de laboratori.
Vida Deixà els estudis de dret i el bufet d’advocats en què treballava i el 1906 entrà, a instàncies del seu germà Ricard, a l’Hispano Films, primer com a aprenent i ajudant de laboratori i després com a ajudant de càmera i codirector en els reportatges que filmà Ricard Rodà en solitari Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza 1908 Homenaje a Guimerà en la plaza de Cataluña 1909 i Barcelona en tranvía 1909, entre d’altres Encarregat del laboratori en tota la producció de la Hispano, Don Juan de Serrallonga 1910, Ricard de Baños i Albert Marro fou el primer llarg argumental que fotografià…
Art i identitat cultural
El museu Guggenheim de Bilbao és jove i és un èxit L’edifici de Gehry, l’escultura arquitectònica més notable del canvi de segle, és una meravella de l’arquitectura, una joia de l’espai El públic de tot el món l’ha volguda veure i s’hi ha abocat sense adonar-se gaire que a Bilbao hi ha la més gran incoherència conceptual, pel que fa a la relació entre museu i país, dels darrers temps Un museu americà, amb decisions novaiorqueses, representa la modernitat de la cultura basca, una de les nacionalitats europees amb més forta dosi reivindicativa de personalitat pròpia del moment Un museu pagat…
El fotoperiodisme (1885-1910)
El tombant de segle XIX al XX és una època clau en la història de la fotografia no tant pel que fa a l’aparició de noves tècniques o procediments com pel que fa a un canvi substancial del concepte d’aquest art o tècnica en els professionals que el conreaven Des de l’any 1839, adoptat per tothom com a inici de la fotografia, s’havien anat succeint diversos progressos tècnics que van anar evolucionant-la De la tècnica patentada per Daguerre, que generava un objecte únic amb gran qualitat d’imatge, gairebé amb ressonàncies de petita joia recordem que la imatge es formava sobre una placa de coure…
Imaginari, identitat, diferència i cultura
La formació de Catalunya com a país es remunta a la més Alta Edat Mitjana com d’altres països europeus Al llarg del segle XX s’ha posat en dubte a vegades el concepte de la Marca Hispànica que semblava tan ben fonamentat com a nucli constitutiu de la Catalunya posterior El territori que ocupaven els diversos comtats catalans veié com l’Imperi carolingi anava perdent poder i, com a conseqüència, cada un començà a organitzar-se pròpiament, fins que a principi del segle XII ja es denominà Catalunya Més endavant, a partir de l’entronització d’Alfons el Trobador d’Aragó l’any 1162, el comte de…
Dos textos clau
Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…