Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim…
boira fotoquímica
Meteorologia
Boira en la qual la disminució de la visibilitat és produïda per la contaminació atmosfèrica, amb una barreja de partícules aerosols i gasos contaminants (òxids de nitrogen, ozó, hidrocarburs, composts orgànics volàtils, etc.) produïts amb el concurs de la radiació solar.
Aquest tipus de boira produeix efectes nocius sobre la població irritació d’ulls, mucoses i vies respiratòries i és objecte d’especial seguiment a les àrees urbanes
Henry Enfield Roscoe
Química
Químic anglès.
Estudià a Heidelberg amb Bunsen i fou professor a Manchester Estudià la fotoquímica i diversos composts del niobi, del tungstè i de l’urani Ideà l’actinòmetre Publicà Spectrum Analysis 1868, Treatise of Chemistry 1877-89, en 6 volums, Life and Experiences 1906 i altres obres
àcid tricloroacètic
Química
Sòlid cristal·lí, incolor i deliqüescent, d’olor acètica molt penetrant, fortament corrosiu, soluble en aigua, en alcohol i en èter, que es fon a 58°C i bull a 198°C.
Hom l’obté per oxidació de l’hidrat de cloral o per cloració fotoquímica de l’àcid acètic Presenta una acidesa molt superior a la de l’àcid acètic, a causa de l’efecte inductiu dels tres àtoms de clor pK a = 0,70 És emprat en síntesi orgànica, com a reactiu per a la detecció de l’albúmina i en la preparació d’herbicides
actinisme
Fotografia
Química
Capacitat de l’energia radiant d’induir transformacions químiques.
L’actinisme de la llum modifica, per exemple, l’estructura química de les emulsions fotogràfiques i dóna lloc després del revelat a la formació d’una imatge L’actinisme d’una llum ve determinat per la seva intensitat i la seva composició espectral i és definit sempre en relació amb el material que hi és sensible Les transformacions induïdes per l’actinisme són estudiades per la fotoquímica
Rafael Garriga i Roca
Enginyer industrial.
S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1928-63 i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona 1942 El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional SA “Infonel” Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografia 1921 editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques 1922
singlet
Química
Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats, representat pel símbol S
.
Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa S o Són possibles estats singlets excitats, designats S 1 , S 2 ,, que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals fotoquímica
triplet
Química
Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats; és representat pel símbol T
.
Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p , d o f , i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p 2 , d 2 o f 2 , per sobre d’un sistema de capes tancades Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet T o presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens D’altra banda, les…
fotocatàlisi
Química
Reacció de catàlisi química que es produeix per efecte de la llum (fotoquímica).
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…