Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Franjo Rački
Historiografia
Historiador i patriota croat.
Cap del partit nacionalista croat 1880, amb el bisbe JJ Strossmayer fundà l’Acadèmia iugoslava de Zagreb, de la qual fou primer president Després de l’estudi sobre els apòstols eslaus Ciril i Metodi 1857-59 estudià el nacionalisme dels eslaus meridionals del s XII al XV i publicà nombrosos treballs a les actes de l’Acadèmia
Franjo Tudjman
Política
Polític croat.
Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà la independència Reelegit…
Franjo Marković
Literatura
Escriptor croat.
Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes Kohan i Vlasta , 1868, drames històrics Karlo Drački , 1872 i poemes Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor El desenvolupament i el contingut de l’estètica general , 1902
Franjo Šaver Kuhac
Música
Etnomusicòleg, crític musical i compositor croat.
Estudià piano a Leipzig, Weimar i Viena Entre els seus mestres cal destacar F Liszt i C Czerny Fou professor de piano a Osijek del 1858 al 1871, i aquest darrer any marxà a Zagreb, on es dedicà a la crítica musical Pioner de l’etnomusicologia a Croàcia, exercí una important influència en els compositors de la seva generació El 1878 publicà el primer recull de les cançons populars que durant anys havia anat reunint de diverses províncies eslaves Fou també un escriptor prolífic que defensà la creació d’un estil musical nacional croat i l’origen croat d’alguns dels temes usats per J Haydn i L…
Stjepan Mesić

Stjepan Mesić
© Oficina president República de Croàcia
Política
Polític croat.
Llicenciat en dret 1961, als anys 1970 fou condemnat a un any de presó per les seves activitats nacionalistes croates Vers la fi dels 1980 entrà en la Unió Demòcrata Croata HDZ, de la qual esdevingué secretari i president del comitè executiu 1990 Del maig a l’agost de 1990 fou primer ministre de Croàcia i del juliol al desembre del 1991, president de la república federal socialista de Iugoslàvia El 1992, la nova Croàcia independent l’elegí president del parlament de l’estat El 1997 ingressà en el Partit Popular Croata HNS, partit que el portà a la presidència de la república l’any 1999 en…
acords de Dayton
Nom amb què són coneguts els tractats signats el 1995 que posaren fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-95).
Precedits pels bombardeigs aeris de l’OTAN sobre posicions serbobosnianes agost del 1995, a iniciativa dels EUA els tres bàndols en conflicte foren obligats a iniciar negociacions de pau, que tingueren lloc de l’1 al 21 de novembre a la base aèria de Dayton EUA Hi participaren també membres de l’anomenat ‘grup de contacte’ Rússia, Gran Bretanya, França i Alemanya, a més dels EUA i un representant de la UE Dels tres negociadors balcànics, només el de la comunitat musulmana, Alija Izetbegovič, era de representació directa, mentre que croats i serbo bosnians ho foren pels presidents de Croàcia,…
Croàcia 2017
Estat
Una bona part de l’agenda política de l’any va estar marcada pel judici del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia contra sis exmilitars croats bosnians, que finalment van ser condemnats per crims de guerra i crims de lesa humanitat durant la guerra dels Balcans els anys noranta a Bòsnia Durant el judici, un dels encausats, Slobodan Praljak, es va suïcidar a la sala del tribunal després que els jutges van haver confirmat la seva condemna La seva mort va tenir molta repercussió a Croàcia, ja que Praljak era considerat per molts croats un heroi, malgrat la seva condemna Al seu…
Ivo Sanader
Política
Polític croat.
Graduat en literatura comparada i llengües romàniques a la Universitat d’Innsbruck Àustria, el 1982 retornà a Croàcia aleshores dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia , i treballà per a l’agència estatal de turisme a Dalmàcia, i posteriorment fou cap d’edicions en una editorial i editor de revistes Al final dels anys vuitanta retornà a Àustria, on es doctorà Després d’intentar sense èxit establir-se en el sector privat, retornà a Croàcia durant el desmembrament de Iugoslàvia Protegit per Franjo Tudjman , líder de la Unió Democratacristiana de Croàcia HDZ, el 1991 fou nomenat…
Croàcia

Estat
Estat situat a la península Balcànica que limita al N amb Eslovènia i Hongria, a l’E amb Sèrbia, al S amb Bòsnia i Hercegovina, i Montenegro, i a l’W amb la mar Adriàtica; la capital és Zagreb.
La geografia física A banda de la península d’ Ístria , el sector septentrional de Croàcia comprèn les valls del Sava, que travessa la regió de nord-oest a est, i del Drava, que fa de frontera amb Hongria, separades per serralades de poca altitud Bilo Gora, Požeška Gora i Kalničko El sud, per contra, és muntanyós i trencat, amb una morfologia càrstica que el diferencia de l’altre sector Els materials calcaris hi són molt erosionats, amb abundància de pòlie L’altitud mitjana és de 700 m La costa és alta i espadada, amb nombroses illes que les voregen El clima és continental al nord i temperat…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…