Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
volva

Volva: A, membranosa (com en Amanita phalloides ; B, friable pustulosa (com en Amanita pantherina ); C, friable (com en Amanita pantherina ); D, circumscisa marginada (com en Amanita citrina )
© fototeca.cat
Micologia
En molts bolets dels ordres de les agaricals i de les gasteromicetals, part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina ciatiforme a la base de la cama.
fusita
Mineralogia i petrografia
Component del carbó mineral que té una gran semblança amb el carbó vegetal.
Presenta una estructura cellular És molt friable i porosa, i en alguns casos els porus són reomplerts amb calcita o pirita
marga
Mineralogia i petrografia
Agronomia
Roca sedimentària que conté argila i d’un 35 a un 65% de carbonat de calci.
És d’aspecte terrós, bastant friable i, a causa de la freqüent presència de pirita, de color grisenc És utilitzada per a fabricar ciment de construcció i per a adobar certes terres
Els agaricals
Aquest ordre, amb uns 230 gèneres i més de 4000 espècies, comprèn la majoria dels bolets carnosos Els carpòfors, en general de vida curta, putrescibles, tenen gairebé sempre un peu central i un barret que porta a sota un himenòfor format per làmines La carn no presenta esferòcits ni és friable fràgil i granelluda El desenvolupament és típicament hemiangiocàrpic , però també pot ésser pseudoangiocàrpic o gimnocàrpic Els primordis maduren com un tot, i no poden englobar els obstacles Hi pot haver un vel universal i/o un vel secundari, que poden formar després volva, anell o…
peu de rata

Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…
Les esparassidàcies
Un exemplar mitjà de manetes arrissades Sparassis crispa , una espècie comestible que creix sobretot a la base dels pins, les arrels dels quals ataca l’himeni es troba a la superfície que mira a terra Josep Ribot Són fongs semblants als peus de rata, però sempre lignícoles i amb les ramificacions denses i aplanades, en forma de ventall més o menys ondulat, que només porten himeni a la cara externa El peu de rata reina o manetes arrissades Sparassis crispa forma fructificacions 10-25 × 35 cm molt denses, que fan ramificacions aplanades, arrissades i entrellaçades, primer de color crem i…
coàgul sanguini
Biologia
Massa vermellosa de consistència friable, integrada pels elements sanguinis aglutinats pel procés de coagulació.
És constituït per un reticle de sustentació format per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes Sofreix un procés de retracció gràcies a un enzim, secretat per les plaquetes, procés indispensable per a l’alliberament natural del sèrum
Les ramariàcies: peus de rata
Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades…
escaldabec
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 3 a 6 cm d’alçària, trencadís i friable, de capell vermell o rosat i cama blanquinosa.
agàric blanc
Micologia
Fong paràsit de làrixs i cedres, de la família de les poliporàcies, que forma sobre aquests arbres aparells esporífers semicirculars, gruixuts, blanquinosos i esquerdats per sobre, de carn friable, amarga.
Ha estat emprat com a purgant i com a antisudorífic, contra les suors del tuberculosos