Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Santa Àgata de Rallui, abans Sant Climent (Beranui)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església, que presenta l’absis cegat per un envà i la part de ponent de la volta de la nau totalment ensorrada ECSA - F Parra Aquesta església, ara en ruïnes, era l’antiga parròquia del despoblat de Rallui, encimbellat al nord de Beranui, a la riba esquerra del barranc de les Pedres Mapa 32-10 213 Situació 31TCG008953 S’hi puja a peu des de la carretera de l’Isàvena, més o menys durant una hora llarga Abans d’arribar a Beranui, a l’altra banda del pont que creua el barranc de les pedres, hi ha un camí que s’enfila per la serra i mena directament a Rallui…
Arcadi Llistar i Escrig
Historiografia catalana
Historiador.
Autor de la Historia de la Provincia de Castellón 1887, premiada als Jocs Florals de Lo Rat-Penat 1886 L’obra, que comença amb la mítica fundació de Castelló pels grecs i acaba amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei, s’inscriu en la historiografia romàntica d’inspiració liberal Tots els grans esdeveniments polítics i militars del passat local –guerra de la Unió, Germanies, guerra de Successió, guerra del Francès, guerra Carlista– són interpretats com una lluita secular dels castellonencs per la llibertat A més, collaborà en la Revista Castalia amb la publicació d’ Anales de Oropesa 1886…
Castell de Castelló (Fraga)
Art romànic
L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a Monfredel et usque ad…
Sant Vicenç (Lleida)
Art romànic
Aquesta església tingué una vida molt curta Fou la parròquia particular dels súbdits del comte d’Urgell, el qual el 1168 convertí la mesquita d’Alcoraça en una església dedicada a sant Vicenç “ unum cassale in urbe Ilerde que fuit de ipsa meschita que modo vocatur ecclesia Sancti Vicenti in loco ubi dicitur Alcoraza iuxta portam de Garden ” Apareix esmentada en l’ Ordinatio de l’església de Lleida del mateix any L’any 1181 Ramon Renard va vendre a Guillem Reinad unes cases vora l’església de Sant Vicenç Vers el 1197, la parròquia de Sant Vicenç fou abolida i el seu terme s’…
Sant Pere dels Molins o del Carlà (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, on encara s’endevina l’arrencada de la volta de la nau ECSA - MÀ Font Les ruïnes de Sant Pere dels Molins es troben pròximes al mas Carià i al molí de Seneta, vora el barranc d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG117904 Per a arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que puja a Pallerol Poc després, i a mà dreta, surt un camí que condueix fins a aquest antic edifici MAF-XFG Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Santa Maria d’Alaó La primera consagració de l’església tingué lloc l’any 974, en què el jutge Asner i el seu germà…
Castell de Cantallops
Art romànic
En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…
Miquel Estradé i Ciurana
Literatura
Escriptor.
Monjo de Montserrat a partir del 1942, fou ordenat el 1948 Collaborà des dels inicis a Germinabit , Serra d’Or i, des del 1976, a la revista Foc Nou Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’evangeli 1962 i Evangeli enfora 1973i el suplement a Déu és amor Homilies sobre la primera carta de sant Joan de sant Agustí 1999 Traductor de les Cartes de sant Ignasi d’Antioquia 1966, de la Vida de sant Pacomi , i de la Carta a Proba , autor d’un estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona 1960 i…
Miquel Estradé i Ciurana
Literatura catalana
Assagista i traductor del grec.
Vida i obra Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948 Fou consiliari de la revista “Germinabit”, collaborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a “Qüestions de Vida Cristiana”, “Catalunya Cristiana”, “Foc Nou” i “Saó” La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir 1960, al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos de la qual fou la seva preocupació pels joves Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins…
Sant Miquel de Cladells (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista general de l’església des de migjorn F Tur L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Cladells fou el centre d’un municipi de població totalment disseminada fins l’any 1972, en què fou agregat al de Santa Coloma de Farners Mapa L38-13333 Situació 31TDG639343 Al punt quilomètric 8,35 de la carretera GE-551, de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners, surt una pista en direcció a migjorn que arriba a l’església en uns 400 m JRR Història El nom de Cladells podria provenir del mot llatí Claudo , que vol dir “Clos Tancat”, i que faria referència a la situació geogràfica on…
Capella del Sant Sepulcre (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església, documentada des del 1067, es trobava molt a prop de la Seu, i era designada com a capella forana d’ella Cal tenir present que també hi hagué un altar del Sant Sepulcre a l’interior de la catedral, a l’absis central, que apareix esmentat per primer cop l’any 1126 Molts autors han situat aquest temple al cementiri del Paradís Segons la nostra opinió aquesta capella era al cementiri situat davant de les portes de la Seu Això es dedueix d’un document del Libri antiquitatum de l’any 1078, en què Ponç Geribert, canonge del Sant Sepulcre, rep de la canonja dues casetes petites…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina