Sant Pere dels Molins o del Carlà (Areny de Noguera)

Situació

Interior de les ruïnes de l’església, on encara s’endevina l’arrencada de la volta de la nau.

ECSA - M.À. Font

Les ruïnes de Sant Pere dels Molins es troben pròximes al mas Carià i al molí de Seneta, vora el barranc d’Aulet.

Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG117904.

Per a arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que puja a Pallerol. Poc després, i a mà dreta, surt un camí que condueix fins a aquest antic edifici. (MAF-XFG)

Història

Aquesta església fou una dependència del monestir de Santa Maria d’Alaó. La primera consagració de l’església tingué lloc l’any 974, en què el jutge Asner i el seu germà Miró edificaren l’església de Sant Pere dels Molins a la vall de Bellasia, comtat de Ribagorça, i la donaren al monestir d’Alaó. La dotaren amb llur alou comprès entre el pujol de Lecina i el Montot i des de Peranera fins a les Gesseres i Pallerol. La consagrà el bisbe Eimeric a precs seus. Poc després l’església dels Molins fou presa i destruïda pels “pagans” i desaparegué l’acta de dotació. No se sap ni com, ni quan, ni qui, ni per què l’església fou destruïda.

Ennecó, fill d’Oriol, féu reconstruir l’església i la féu consagrar de nou pel bisbe Eimeric l’any 987. La dotà amb vint sous d’argent, alhora que confirmà el primer dot i la titularitat alaonesa. Se’n reservà la tinença de per vida sota l’obediència monàstica. L’acte fou refermat pels parents dels esmentats i altres bons homes que vingueren a la dedicació de sant Pere i que van fer diverses donacions de béns seus a l’església.

Un capbreu del segle XII especifica que el monestir de Santa Maria d’Alaó tenia als Molins l’església amb les quartes, els delmes i el dret de cena d’una dotzena de persones, les quals també estaven obligades a lliurar els delmes dels seus béns, i un servei i una cena per part de Joan de Lacera. El vescomte Pere V de Vilamur, essent a les portes de la mort (1275), manà restituir els mals que havia fet als homes d’Alaó i de Sant Pere dels Molins. Fins a la desamortització, els Molins fou senyoriu exempt de l’abadiat alaonès. (JBP)

El jutge Asner i el seu germà Miró edificaren l’església de Sant Pere dels Molins, a la vall de Bellasia, comtat de Ribagorça, la dotaren amb un alou seu i la donaren al monestir d’Alaó. Havent estat presa i cremada, ara Ennecó, fill d’Oriol, la fa consagrar novament pel bisbe Eimeric.

"Almitas Dei Patris clemencia, qui est unus in Trinitate et trinus in hunitate, et in nomine Iesu Christi, filii eius, et Spiritus Sancti. Ego Asneras, iudex, et frater meus Miro expuncxit nos Deus et trina Maiestas ut hedificaremus domum in honore Domini nostri Iesu Christi et sancti Petri apostoli, qui est in comitatu Ripacorcense, in valle Vellasia, in loco ubi dicitur Mulinus. Et ideo anno ab exordio seculi Verbi quoque incarnati DCCCCLXXIIII, IIII kalendas mai, luna XXVIIII, anno II regnante Karulo rege, II post transitum Leuctario rege, ego Asnerus, iudex, et Miro, frater meus, hedificavimus ipsa ecclesia Sancti Petri qui vocitatur ad Mulinus, in honore Sancte Marie vel sancte Crucis et sancti Petri apostoli et sancti Vincencii martiris, qui sunt fundati in monasterio Alaone, propter remedium anime mee et ànima fratri meo Mironi, ut ante tribunal Domini nostri Iesu Christi mercis nobis exinde adcrescat. Et exinde venit Americus, episcopus, et consecravit ipsa ecclesia qui est suprascripta in honore Sancte Marie, matris Domini, et omnibus sanctis qui sunt suprascripti. Et ego Asnerus, iudex, et Miro, frater meus, sic mittimus alaudem proprium in ipsa ecclesia, qui nobis advenit de parentum nostrorum et est ipse alode de ipso pugolo de Elecina usque in Montoti et de Petra Nigra usque ad ipsa Gesseras et usque ad ipso Palgerolo. Quantu potuerit homo invenire que nos abuimus in silvis, in pascuis, in paudules, in pratis, in ortis, in arboribus, in molinis, in mulinariis, in aquaductibus ve! reductibus, in cannamaris, in vineis, in omnibus et in omnia quantum abuimus et quantum infra istas infrontaciones includunt sic mittimus ad ipsa ecclesia iamdicta totum ab integrum cum exiis et regressibus earum, ut ante tribunal Domini nostri Iesu Christi mercis nobis exinde adcrescat. Postea fuit ipsa ecclesia iamdicta capta et venit Ennecho, filius Arioli, propter amorem Dei et propter remedium anime sue et anima uxori sue et filiorum suorum, invitavit ipsum episcopum suprascriptum et confirmavit ipsa ecclesia iamdicta in presencia fratrum suorum et aliorum parentum vel bonorum hominum qui ibidem fuerunt presentes, totum cum suo conducto et suo dono, id est, solidos XX argenteos. Et in ipsa die confirmacionis ecclesia beati Petri supradicta nullus frater, nullus consaguineus, nullus homo nec nulla femina non contradixerunt hec omnia quod retinebat in dote prima qui arsit et modo est confirmatum ac scriptum desuper et desuptus in ista dote secunda quod confirmaverunt ac restituerunt Ennecho, filius Arioli, et Ennecho monacus, filius Stabilis, et Sunierus monacus, qui fuit de Riopullo, et Altemirus, presbiter de Alaone, et Macharone, monachus de Alaone, et aliorum bonorum hominum qui eam testificaverunt et iurare possunt quod sic erant scriptum et verum in ipsa dote prima qui arsit, quam in ista dote II est confirmatum. Et de ipsum stangiculo usque ad Meleto et ad ipsum collum de Spina et est ipsa terra media in ipsum stangiculo qui fui de Getesendo et Chenone. Et alia terra de Borrello, ubi dicitur ad ipsa Gessera in fundis strata publica. Et ad ipsa Sarga una terra qui fuit de Lalatore de Pennello. Et alia terra de Borrello ad ipsa villa de Palgerolo subirore. Et alia terra de Gilimundo ubi dicitur, de oriente via carrale. Et alia terra de Asnero iudice in ipsa villa comitale et est seminatura I semodiata, de oriente ipsa villa cometale. Et alia terra ad ipsa fonte de Palgerolo, una semodiata seminatura. Languardus, presbiter, sic misit una terra pro anima sua in Sancta Maria vel Sancti Petri, in loco ubi dicitur ad Ballvera. Ego Dachulina, qui fui de Ubisi, cum filia mea Lillu, sic mittimus ipsa terra in domum Sancti Petri ubi dicitur ad Mulinus et est ipsa terra in ipsa Padule ab integro, de oriente terra Oriolo, presbitero, de occidente ipsa stirpe. Et ego Ennecho, qui ipsa ecclesia feci dedicare, propterea particebs inde fiat ad retinendo vel ad possidendo cunctis diebus vite mee ad obediencia Sancti Petri et Sancta Maria. Et ego Oriolus, cum fratres meos et nepotes meos, sic mittimus quales portiones habemus de ipso rio usque in ipsa silva. Et ego Miro, cum fratres meos et nepotes meos, similiter facimus. Et ego Borrellus et Galindo, filii Ballironi, cum nepotes nostros, similiter facimus. Ego Undisculus, cum fratre meo Asnero, de [ipso] rio usque ad ipsa Turre similiter facimus. Et ego Ennego, cum fratres meos et nepotes meos, sic mittimus una terra in domo Sancti Petri pro anima matre nostra, Eulalia, de oriente in terra Gimarani qui iam fuit, de occidente de ipso emptore Datone. Et alias Has sortes de terras prope ipso rio pro anima Oriolo. Et alia terra pro anima Gamicani et pro anima Actoni presbitero, filio Mironi, quale parcione abuit in Mulinis ab integrum. Et una vinea de Sungero, qui iam fuit, et alia de Oriolo, qui iam fuit. Et ipsa portione de Endisculo, monacho, qui iam fuit, filio Odechero, ipsa medietate in terri, in vineis, in arboribus et ipsos linares, ipsa medietate ab integrum. Et una terra qui fuit de Tatilane, presbitero de Felecares, in serrato Sanete Cruce. Et alia terra in pago Asimmundo, qui fuit de Lebs et Trasiva uxor sua. Et alia terra qui fuit de [E]go et est in Pallerolo. Et alia terra in Pallerolo superiore, qui fuit de Olipa et fratros suos. Et alia terra in Canamares, in ipsa coma de Provito. Et alia terra in Massa Petras. Et alia terra in Centum Fontes, qui fuit de Macola de Supetrungo. Et alia terra in serrato Sancte Crucis, qui fuit de Exipione de Felegares. Et ego Asnerus, iudex, et Miro, frater meus, et Ennecho et alii parentes nostri et aliorum bonorum hominum qui ad dedicationem Sancti Petri venerant et elemosinam fecerunt donamus atque concedimus hec omnia superius scripta. Quod si nos donatores, aut nullus homini aut femina aut persona qui contra ista dote helemosinaria venent ad disrumpendum, non hoc valeat vindicare sed in primis iram Dei incurrat et a liminibus sancte Dei Ecclesie extraneus fiat et cum Juda, qui Dominum tradidit, particeps fiat. Si fuerint de episcopis, veniat super illum maledictione sicut in psalmo scriptum est: Fiat dies eius pauci et episcopatum eius accipiat alter. Si fuerint de regibus, veniant super illum maledictiones, amen. Si fuerint de comites, veniant super illos maledictiones, amen, cum iudicati fuerint ante tribunal Christi exeant condempnati et animas illoram in perdictione vadant, amen. Et si fuerint de presbiteris, similiter senciant et sub maledictione iaceant, amen. Et si fuerint de monachis, maledicti permaneant in secula seculorum, amen. Si fuerint de laicis, fiant filii eorum orfani et uxores eorum vidue et hic et in eternum maledicti permaneant, amen. Maledictus sit de Patre qui [h]ec scriptura disrampere voluerit, de ipsum Patrem qui mundum creavit et de ipsum Filium qui mundum redemit et Ecclesia elegit, maledictus sit de Spiritu Sancto qui probat corda et renes, maledictus sit de patriarchas et de prophetas et de IIIIor evangelistas et de XIIim apostolis et de Maria Virgine cum coro virginum, maledictus sit de beatum Petrum apostolum cum omnibus apostolis et martiribus et confessoribus et episcopis vel omnium electorum que nominamus et nominare nom possumus, amen, et audiant illam vocem terribilem quare delere voluerant Ecclesiam Christi quem debuerant exaltare quare illa humiliare humiliati permaneant in secula seculorum, amen, et dicant omnes populi: “fiat, fiat, fiat”. Et in antea ista dote firmis permaneat omnique tempore.

Facta ista dote helemosinaria in mense madio, anno secundo regnante Leuctario rege, filio Leudevici.

Signum + Asnerus iudex, qui hunc dote rogavit scribere et testes rogavit firmare aut suas signa facerent. Sig+num Mirone, frater eius. Sig+num Ennecho, filio Oriolo. Sig+num Centullo, filio Ennecone. Sig+num Oriolo, filio Dactoni. Testes sunt. Gamiza de Sancta Eulalia et Miro, frater eius, et Fedacho de Bellasia, visores et auditores fuerunt. Et ego Enneco mitto I terra ad Tartarence pro anima Toderico, fratrem meum, et parentum meorum.

Altemirus, presbiter, rogitus, scripsit sub die et anno que supra.

Et ego Undisculus, [monachus], mito una terra in Sanctum Petrum, in loco ubi dicitur ad Riberola, de oriente torrente, de occidente hereditate."

[O]: perdut.

A: Còpia del segle XI: RAH, Cartoral d’Alaó, foli 69, ex O.

a: Serrano: Noticias y documentos históricos del condado de Ribagorza hasta la muerte de Sancho Garcés, Madrid 1912, pàg. 469, ex A.

b: Abadal: Catalunya carolíngia, vol. III (II), Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona 1955, doc. 271, pàgs. 427-429, ex A.

c: Ordeig: Les dotalies de les esglésies de Catalunya, vol. I (II), Vic 1994, doc. 105, pàgs 249-252.

---

Traducció

"Per la benefactora clemència de Déu Pare que és un en la Trinitat i tri en la unitat, i en el nom del seu fill Jesucrist i de l’Esperit Sant, jo, el jutge Asner, i el meu germà Miró. Ens va moure Déu i la trina Majestat perquè edifiquéssim una casa en honor del nostre senyor Jesucrist i de l’apòstol sant Pere, la qual és al comtat de Ribagorça, a la vall de Bellasia, al lloc anomenat els Molins. I per aquesta causa, l’any nou-cents setanta-quatre des del començament de l’era del Verb encarnat, a quatre de les calendes de maig, lluna vint-i-novena, any segon del regnat del rei Carles [de Lorena], segon després del traspàs del rei Lotari, jo, el jutge Asner, i el meu germà vam edificar aquesta església de Sant Pere anomenada els Molins, en honor de Santa Maria, de la santa Creu, de l’apòstol sant Pere i de sant Vicenç, màrtir, que són fundats al monestir d’Alaó, per remei de la meva ànima i de l’ànima del meu germà Miró per tal que davant del tribunal del nostre senyor Jesucrist rebem la misericòrdia. I, així, doncs, va venir el bisbe Eimeric i va consagrar aquesta església, en honor a Santa Maria, mare del Senyor, i a tots els sants susdits. I jo, el jutge Asner, i el meu germà Miró així lliurem el nostre propi alou a aquesta església, que ens pervé dels nostres parents; i és aquest alou des del pujol de la Lecina fins al Montot, i des de Peranera fins a les Gesseres i fins a Pallerol. De quant hom pogués trobar que nosaltres teníem als boscos, a les pastures, a les paüls, als prats, als horts, als arbres, als molins, als molinars, als canals i recs, als canemars, a les vinyes, a tot arreu i de soca-rel, tot el que hi teníem i tot el que aquestes confrontacions inclouen ho donem a l’església esmentada, tot íntegrament, amb les seves entrades i sortides, a fi que davant del tribunal del nostre senyor Jesucrist rebem la misericòrdia.

Posteriorment, aquesta església fou presa. I va venir Ennecó, fill d’Oriol, i per l’amor a Déu i pel remei de la seva ànima i de l’ànima de la seva esposa i dels seus fills, va convidar l’esmentat bisbe i va confirmar a aquesta església tot el seu proveïment i el seu donatiu, que era de vint sous d’argent, en presència dels seus germans, d’altres parents i dels bons homes que hi foren presents. I en aquest dia de la confirmació de l’esmentada església del beat Pere, cap germà, cap consanguini, cap home ni cap dona no van contradir pas tot això que retenia de la primera dotació, que es va cremar, i és confirmada per mi i escrita al damunt i a sota en aquesta segona dotació, la qual van confirmar i van restituir Ennecó, fill d’Oriol, el monjo Ennecó, fill d’Estabilis, el monjo Sunyer que fou de Ripoll, el prevere Altemir d’Alaó, el monjo Macaró d’Alaó i altres bons homes que la van testificar i pogueren jurar que d’aquesta manera era escrit i veritat a la primera dotació que es va cremar, la qual és confirmada en aquesta segona dotació.

I de l’Estanyol fins a Melet i fins al coll d’Espina: hi ha mitja terra en aqueix Estanyol, la qual fou de Getesend i de Cenó. I altra terra de Borrell, que es coneix per la Gessera: termeneja per sota amb el camí públic. I a la Sarga una terra que fou de Lalató de Penell. I una altra terra de Borrell a la vil·la de Pallerol de Dalt. I una altra terra de Guilmon, que es coneix per …: termeneja per sol ixent amb el camí carreter. I una altra terra del jutge Asner, a la vil·la Comtal, que té mitja mujada de sembradura: termeneja per sol ixent amb la vil·la Comtal. I altra terra a la font de Pallerol, d’una semodiata de sembradura. El prevere Languard també va donar una terra per la seva ànima a Santa Maria i Sant Pere, al lloc conegut per la Valira. Jo, Daculina, que vaig ser [muller] d’Obici, amb la meva filla Lilla també donem una terra a la casa de Sant Pere, al lloc conegut pels Molins, i la terra és a la Paül, íntegra: termeneja per sol ixent amb la terra del prevere Oriol, per ponent amb l’artiga.

I jo, Ennecó, que vaig fer dedicar aquesta església, per això mateix hi sigui partícip, retenintla i posseint-la tots els dies de la meva vida sota l’obediència de Sant Pere i Santa Maria. I jo, Oriol, amb els meus germans i els meus nebots donem les porcions que tenim des del riu fins al bosc. I jo, Miró, amb els meus germans i nebots fem semblantment. I nosaltres, Borrell i Galí, fills de Balliró, amb els nostres nebots fem semblantment. Jo, Indiscle, amb el meu germà Asner, des del riu fins a la Torre, fem semblantment. I jo, Ennecó, amb els meus germans i nebots així donem una terra a la casa de Sant Pere per l’ànima de la nostra mare Eulàlia; per sol ixent termeneja amb la terra de Guimerà, que ja va morir; per ponent, amb el comprador Dató. I l’abat [d’Alaó] dues sorts de terra prop del riu, per l’ànima d’Oriol; i una altra terra per l’ànima de Gamicà; i per l’ànima del prevere Ató fill de Miró, la porció que tingué als Molins, íntegrament; i una vinya de Sunyer, que ja va morir; i una altra terra d’Oriol, que ja va morir; i la porció del monjo Endiscle, que ja va morir, fill d’Odequer: la meitat de les terres, vinyes, arbres i llinars, la meitat íntegrament; i una terra que fou del prevere Tatilà de Felegars, al serrat de la Santa Creu; i una altra terra que fou d’Ecó i és a Pallerol; i una altra terra a Pallerol de Dalt, que fou d’Oliba i dels seus germans; i una altra terra de canemars a la coma de Provit; i una altra terra a Massa Pedres; i una altra terra a Centifonts, que fou de Macola de Soperuny; i una altra terra al serrat de Santa Creu, que fou d’Exipió de Felegars.

I jo, el jutge Asner, Miró, el meu germà, Ennecó i altres parents nostres i altres bons homes que vingueren a la dedicació de Sant Pere i van fer-hi almoina, donem i concedim tot això escrit més amunt. Però si nosaltres els donadors o cap home, dona o persona que contravingués a desfer aquest dot almoiner, no ho pugui vindicar sinó que primerament incorri en la ira de Déu i sigui considerat estrany als llindars de la santa Església i sigui partícip amb Judes, que va trair Déu. Si foren dels bisbes, vingui sobre ell la maledicció, tal com està escrit al salm: que els seus dies siguin comptats i prengui el seu episcopat un altre. Si foren dels reis, vinguin sobre ell les malediccions, amén. Si foren dels comtes, vinguin sobre ells les malediccions, amén, i quan foren jutjats davant del tribunal de Crist, en surtin condemnats i les seves ànimes vagin a la perdició, amén. I si foren dels preveres semblantment siguin sancionats i jeguin sota la maledicció, amén. I si foren dels monjos, restin maleïts pels segles dels segles, amén. I si foren dels laics, resultin els seus fills orfes i les seves esposes vídues, i en aquest lloc i eternament romanguin maleïts, amén. Maleït sigui pel Pare qui aquesta escriptura volgués desfer, pel Pare que va crear el món i pel Fill que va redimir el món i va erigir l’Església. Maleït sigui per l’Esperit Sant que prova els cors i els ronyons. Maleït sigui pels patriarques, pels profetes, pels quatre evangelistes, pels dotze apòstols i per la verge Maria amb el cor de les verges. Maleït sigui pel beat apòstol Pere amb tots els apòstols, màrtirs, confessors, bisbes i tots els escollits que anomenem i que no podem anomenar i escoltin la veu terrible perquè volgueren destruir l’Església de Crist que degueren d’exaltar, per la qual cosa els humiliants d’aquella romanguin humiliats pels segles dels segles, amén, i diguin tots els pobles: “sigui fet, sigui fet, sigui fet”. I d’ara endavant aquesta dotació romangui ferma tot temps.

Feta aquesta dotació d’almoines el mes de maig, any segon del regnat de Lotari, fill de Lluís.

Signatura del jutge Asner, que aquesta dotació va pregar escriure i als testimonis va demanar signar de manera que hi fessin les seves signatures. Signatura del seu germà Miró. Signatura d’Ennecó, fill d’Oriol. Signatura de Centull, fill d’Ennecó. Signatura d’Oriol, fill de Dacó, són els testimonis. Gamisa de Santa Eulàlia, el seu germà Miró i Fedac de Bellasia, en foren testimonis de vista i oïda. I jo Ennecó dono una terra a Tartarenc per l’ànima de Toderic, germà meu, i la dels meus pares.

Altermir, prevere, pregat, ho va escriure en el dia i l’any que consten més amunt.

I jo Undiscle, monjo, dono una terra a Sant Pere, al lloc anomenat Riberola, que termeneja a llevant amb el torrent i a ponent amb l’heretat."

(Traducció: Melchor Alonso i González-Jordi Boix i Pociello)

Església

En el seu estat actual, l’església es presenta com un edifici d’una sola nau que havia estat cobert amb volta de canó, com demostra la filada del seu arrencament que encara es conserva. No es veuen traces de la seva capçalera, que probablement era un absis semicircular.

Els murs perimetrals presenten carreus de diferents tipus. Hi predominen els irregulars. Uns carreus de factura més acurada es localitzen principalment a la zona oriental.

La datació de l’església és difícil. L’estat actual de l’edifici és fruit de diverses reformes, a partir d’una estructura probablement del segle XII. (MAF-XFG)

Bibliografia

• Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 271, pàgs. 427-429
• Ordeig, 1993-94 vol I (II), doc. 105, pàgs. 249-252