Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
fulbe
Etnografia
Individu d’un poble islàmic africà dispers per l’Àfrica negra des del Sudan fins al Senegal.
En nombre d’uns quatre milions, els fulbes, dividits en un rígid sistema de castes, parlen ful , llengua generalment considerada del grup nigerocongolès Diverses teories intenten d’explicar-ne l’origen judeosiri, indi, iranià, araboberber, etc, bé que la més fonamentada sembla ésser la nubianoetiòpica reforçada pels descobriments arqueològics de HLhote a Tassili, segons la qual els fulbes són camites etiòpics que degueren travessar l’actual desert conduint bestiar boví durant el III millenni aC Probablement al s XI s’establiren al Fouta Toro, des d’on s’estengueren…
tekrur
Etnologia
Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.
El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan s IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam s XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul…
ful
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes
.
Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
haussa
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà de raça sudanesa que habita a les repúbliques de Nigèria i Níger.
Per contacte amb els fulbes i amb els pobles musulmans de raça blanca, del nord, els hausses han estat islamitzats Agricultors sedentaris, es dediquen als treballs artesans Excellents marroquiners, treballen el lleutó, les perles de vidre i els teixits, brodats amb gran habilitat Es dediquen, a més, al comerç de llurs productes per tota l’Àfrica negra
raça etiòpida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els caràcters antropològics de la qual constitueixen una transició entre els de les races negres i les blanques: la pell molt fosca, el cos esvelt, les espatlles amples, els malucs estrets i els membres llargs i prims són característiques pròpies dels negres; els cabells són arrissats i la fisonomia és semblant a la dels euròpids: cara ovalada, nas recte i poc ample, llavis fins i mentó sense prognatisme.
L’estatura és bastant alta 1,65 a 1,70 m Els pobles etiòpids habiten al massís d’Abissínia galles i amhares i Somàlia somalis i danakils s’estenen al nord per la vall de Nil nubis, i pel sud arriben fins al nord del Sudan massais, nandis i suks També són inclosos en la raça etiòpida els fulbes, poble nòmada que s’estén des de l’Atlàntic fins al llac Txad
mossi
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental que ocupa la conca de l’alt Volta.
Els mossis formen una societat molt jerarquitzada, amb professionals ben diferenciats forjadors, joiers, ceramistes Les dones s’ocupen de l’agricultura, mentre que, del bestiar, se n'ocupen els fulbes fulbe A partir del s XII, i gràcies a llur organització i a una ben exercitada cavalleria, estengueren llurs dominis vers el nord Formaven petites regnes Teukodogo, Zandoma, etc sota l’autoritat del regne central d’Ouagdougou El rei morho-naba era un emperador auxilitat per 393 nabas Al principi del s XVI l’imperi dels mossis s’esfondrà a causa de les lluites amb els regnes de…
Bornu
Geografia històrica
Regió de la conca del llac Txad, al nord-est de Nigèria.
És un territori de sorra i argila ondulat i inclinat vers el llac, vora el qual s’estenen aiguamolls salabrosos, i és travessat pels rius Komadugu Yobe, Komadugu Gana i Ngadda Hi ha una vegetació d’estepa al nord i de sabana i bosc clar al sud Els recursos econòmics són l’agricultura cotó, cacauets, goma aràbiga, arròs, mill i la ramaderia bovina i equina És poblada per negres kanuris, tuàregs, àrabs la població és de majoria musulmana Les principals localitats són Maiduguri i Nguru —terminals de ferrocarril—, i Potiskum, Damaturu, Dikwa Les primeres notícies de l’antic imperi de…
Txad 2012
Estat
La celebració de les primeres eleccions municipals en la història del país i el retorn a la capital, N'Djamena, d'un cap guerriller van ser els fets més importants D'una banda, en la consulta electoral celebrada al gener, el Moviment Patriòtic de Salvació MPS, en el poder, va obtenir la majoria de municipis, entre els quals destaca la capital Tanmateix, el partit de l'oposició Unió per la Renovació i la Democràcia URD va aconseguir imposar-se a Moundou, un important centre econòmic D'altra banda, el guerriller Baba Laddé va deixar les armes, el qual encapçalava el Front Popular pel…
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una gran puixança…