Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
gallina
Gallines
© C.I.C - Moià
Ornitologia
Nom comú de la femella de diverses espècies d’ocells de l’ordre dels fasianiformes.
gallina domèstica
Ornitologia
Avicultura
Femella del gall, del qual es distingeix especialment per les dimensions, que són menors, per la cresta i la cua, més petites, i per la manca d’esperons.
Hom ha aconseguit, gràcies a nombrosos creuaments, races molt especialitzades de gallina domèstica , sia per a la producció d’ous i de carn avicultura, sia per a adornament Zootècnicament, la classificació d’aquestes races es basa essencialment en la presència o l’absència de còccix uropigis i anuropigis i la presència de quatre o cinc dits a les potes tetradàctiles i pentadàctiles , respectivament, mentre que la cresta, el plomall, els tarsos, etc, són característiques secundàries que determinen més subdivisions Les principals races de gallines ponedores són la de Leghorn ,…
Annamaria Gallina
Annamaria Gallina
© Arxiu Família A. Gallina
Lingüística i sociolingüística
Filòloga italiana.
Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica traduzione aragonese del…
gallina politana
Jocs
Joc d’infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames cap al centre, les quals hom va arronsant al ritme d’una cançó, que s’inicia amb aquests mots.
gallina cega
Jocs
Joc d’infants en què hom tapa els ulls a un dels jugadors amb un mocador; els altres transiten al seu voltant i li peguen cops de mà o de mocador.
El cec ha de procurar d’agafar algú i endevinar qui és si ho fa així, continua el joc, aleshores tapant els ulls al qui ha estat agafat
Giacinto Gallina
Teatre
Comediògraf venecià.
És autor de comèdies en dialecte en les quals representa els ambients populars i burgesos de la seva ciutat amb fina agudesa i una certa profunditat psicològica La Mama no mor mai 1880, La famegia del santolo 1892 i La base de tutto 1894