Resultats de la cerca

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909

En el llibre Zoonomia 1794-96 s’anticipà, en les teories sobre l’origen dels éssers vius, a Lamarck i Charles Darwin, i a Pavlov en les relatives a la intelligència i a l’emoció Era avi de Charles Darwin i de Francis Galton

A partir del 1919 treballà a l’estació experimental de Rothamsted, on desenvolupà un nou enfocament matemàtic de l’estadística amb tests exactes de significació per a mostres petites i una teoria de l’estimació que els és aplicable, el mètode de la màxima versemblança, les bases de la moderna planificació d’experiències i els mètodes d’anàlisi associats anàlisi de la variància Féu recerques en genètica i eugenèsia, que el portaren a ocupar la càtedra Galton d’eugenèsia, després de K Pearson, a la Universitat de Londres, i la de genètica a la de Cambridge 1943-57 Publicà, entre…

Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que…

Nasqué al començament del s XX, amb els treballs de Francis Galton, WS Gosset, Karl Pearson, Ronald Alymer Fisher, etc, com a resultat de la necessitat d’un estudi quantitatiu de la vida el gran nombre de factors que actuen sobre els éssers vius són causa d’una elevada variabilitat en la majoria dels caràcters, tant en una població com en un individu, tant en un moment donat com a través del temps Per això els caràcters apareixen com a variables aleatòries i llur estudi i llur interpretació exigeixen l’aplicació dels mètodes de l’estadística La biometria s’encara amb problemes…

Doctor en medicina, psiquiatre, psicòleg i terapeuta supervisor cognitivoconductual Fou fundador i director fins el 2004 del servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona Juntament amb Ramon Bayés i Joan Massana fou un dels introductors a Catalunya de la psicologia conductista i experimental i una de les veus més autoritzades en el camp de l’estudi de l’ anorèxia Més enllà de la pràctica professional a l’Hospital Clínic i de la docència, el 1964 creà la Fundació Galton, que pocs anys més tard es convertí en un gabinet de psicologia i…

Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal…

En comparar un mateix caràcter de progenitors i descendents, hom constata que les mitjanes de la descendència són més a prop de la mitjana general de la població dels progenitors que els pares

En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la UB 1913-14 La seva presència en les institucions i publicacions catalanes el relacionen amb la generació intellectual que es formà a les plataformes impulsades per la Mancomunitat i per l’Institut d’Estudis Catalans, políticament vinculats a Acció Catalana Tot i així, la personalitat intellectual de Crexells es presenta amb un perfil original per la seva voluntat de mantenir-se autònom i per la varietat dels camps conreats Del…