Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
còctel de gambes
Còctel de gambes
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Preparació culinària que consta d’una barreja de peix i de marisc (o només de gambes), bullits i esmicolats, que se serveix en un bol o en una copa especial de doble fons damunt una capa d’enciam tallat menut i s’amaneix amb una salsa rosa a base de maionesa i quètxup.
S’acostuma a servir fresc al començament d’un àpat
estany de ses Gambes
Llacuna a 100 m de la costa, al límit del municipi de Santanyí i de ses Salines de Santanyí (Mallorca), àmplia depressió d’origen erosiu marí alimentada per ressurgències.
És separada de la mar per un cordó de dunes Té unes 40 ha d’extensió
Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins
Característiques del grup El canvi de color motivat per la cocció transformació tèrmica de la cianocristallina en zoeritrina és un fenomen ben conegut que presenten molts decàpodes, tal com queda evidenciat en aquestes nècores Liocarcinus puber , acabada de morir la de l’esquerra, cuita la de la dreta Jordi Vidal Els crustacis decàpodes són els més nombrosos, i també els més ben estudiats de tots els crustacis, fins al punt que se’n coneixen més de 10 000 espècies Són organismes majoritàriament marins, que es troben des del litoral fins a les grans fondàries abissals Algunes famílies, però,…
broqueta
Broquetes de gambes
© Corel
Gastronomia
Combinació culinària preparada utilitzant broquetes.
El nom de la carn utilitzada dóna el nom del plat broqueta de ronyons, etc
jocs de boca
Música
Sèrie de tubs de l’orgue en què el so és produït d’una manera semblant a la flauta dolça, distints dels tubs de llengüeta.
Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
petarc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, amb la part superior del cap còncava, rostre molt llarg i mandíbules protràctils, amb dents agudes.
És de color verdós amb el fons marró i té una taca blanca al mig del peduncle caudal S'alimenta de gambes i habita només a la Mediterrània
joc de boca
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) formats per tub de bisell -tubs que tenen un bisell en la boca-.
Els jocs de boca, anomenats també jocs labials, formen juntament amb els jocs de llengüeta llengüeteria les dues categories principals de classificació dels jocs de l’orgue Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana