Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
garbellament
Química
Operació de classificació de sòlids granulats per mitjà d’un garbell, de manera que hom separa la fracció de gra més petit (garbellat), que passa a través de les obertures de sedàs, de la fracció de gra més gros (rebuig), que hi resta per sobre.
granulometria
Mineralogia i petrografia
Tècnica per a la mesura de les dimensions i, eventualment, la determinació de la forma dels grans o partícules que constitueixen una substància granulosa (un terreny, un mineral, etc).
L’anàlisi granulomètrica consisteix a separar la mostra, per garbellament o per sedimentació, en fraccions les dimensions de les partícules de cadascuna essent entre dos límits definits i a representar, en un gràfic, el percentatge sobre la mostra que representa cada fracció, relacionant-lo amb les dimensions de les partícules d’aquesta De l’anàlisi granulomètrica hom pot deduir el volum, el pes i el diàmetre mitjans i la superfície específica
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire…
garbell
Química
Màquina emprada en el garbellament de sòlids granulats.
Consisteix en un sedàs o en uns quants muntats en uns marcs metàllics o bé de forma cilíndrica, als quals hom transmet un moviment vibratori o oscillant de rotació en el cas de garbells cilíndrics per tal de facilitar el pas del garbellat a través del sedàs i per a fer circular el rebuig cap a la sortida del garbell En el cas de sòlids de grans dimensions, hom pot substituir el sedàs per unes barres metàlliques collocades a intervals regulars, per entre les quals han de passar els trossos més petits
batuda
Agronomia
Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla.
Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles pels trills…
garbellat
Química
Fracció de gra més petit que hom separa del rebuig en l’operació del garbellament.
mercuri

Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…
Els intel·lectuals, entre la Il·lustració i les tradicions nacionals
Durant el segle XVIII, la cultura dels Països Catalans, disgregats políticament de manera irreversible, va trobar noves vies per a afirmar la seva peculiaritat Aquest fet positiu no va ser d’antuvi el resultat de les iniciatives dels intellectuals i, sobretot, no va ser un efecte de la mera identificació dels pensadors locals amb l’esperit illustrat característic del segle a Europa El servei a les antigues nacionalitats passava per mantenir una certa reserva davant les consignes enciclopedistes Sols una exigua minoria dels intellectuals locals va saber trobar, i no sempre, el difícil punt d’…