Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta…

Des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1747 És autor d' Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón, obra prevista en dotze volums, dels quals n'escriví quatre i en publicà dos 1753, i de Mapa del obispado de Barcelona 1762 i Mapa del…

Francesc Xavier de Garma i de Duran comença a publicar el nobiliari Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón

Esmentat el 957, el 993 era propietat dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Gombau de Besora passà al seu gendre Mir Geribert d’Olèrdola i als seus descendents, els Santmartí Els comtes i reis en guardaren sempre el domini superior fins que el 1323 el vengueren als Marc, els quals també n'obtingueren, el 1337, la castlania i posseïren la baronia d’Eramprunyà fins el 1552, i llurs descendents, els Fiveller de Palou, fins el 1590 Finalment, esdevingué propietat indivisa, d’una part, dels Torrelles, Sentmenat, Copons i Sarriera, i de l’altra, dels Cardona, Erill, Bournonville, Pérez-…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de…

Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner…

Vida i obra Jesuïta 1745, es traslladà a Roma arran de l’expulsió de l’orde, tot i que tornà a València 1798-1801 i s’exilià novament El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Escriví algunes obres de teoria de la música que aixecaren polèmica És autor també d’obres molt diverses sermons, tractats de matemàtiques, sobre els estudis cervantins, entre d’altres, i de l’opuscle Lo spiritu de Macchiavelli 1795, que ell mateix traduí al castellà València 1799, que fou prohibit per la Inquisició i on impugnava un elogi de la doctrina política de Maquiavel pronunciat a l’Accademia…

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…

La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…

Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut, als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’individus o…