Resultats de la cerca

Els vèrtexs geodèsics són materialitzats per mitjà de fites de pedra o de formigó En els treballs geodèsics hom sol collocar una mira sobre la fita d’un vèrtex per tal de facilitar les mesures a distància El conjunt de diversos vèrtexs geodèsics constitueix una xarxa geodèsica

El 1835 estudià, al Brasil, el magnetisme terrestre Amb el seu germà, Arnaud Michel d’Abbadie Dublín 1815 — Urruña, Lapurdi 1893, realitzà, del 1837 al 1848, estudis geodèsics, filològics, lexicogràfics i geogràfics a Etiòpia Catalogue raisonné des manuscrits éthiopiens , 1859 Geodésie de la haute Éthiopie , 1873

El seu nom és la sigla de Army, Navy, NASA i Air Force Fou el primer satèllit artificial dedicat a estudis geodèsics la seva missió fou de determinar la força i la direcció del camp gravitatori, situar el centre de massa de la Terra i marcar posicions a la seva superfície mitjançant un punt de triangulació a l’espai La instrumentació més característica n'eren uns llums flash de 8 milions de candeles que permeteren, en encendre's i apagar-se, de fotografiar-lo sobre un fons d’estels

Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic

A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments…

El 1897 ingressà en la Companyia de Jesús Estudià astronomia a les universitats de Barcelona i Harvard treballà un any a l’observatori de Mount Wilson, aleshores el millor del món, i en visità diversos dels EUA i del Canadà El 1920 fou nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, des d’on procurà de propagar els darrers avenços astronòmics, geodèsics i geofísics Prengué part molt activa en les assemblees de les Unions Internacionals d’Astronomia, Geodèsia, Meteorologia i Geofísica i fou membre de diverses societats científiques internacionals Publicà més de seixanta treballs d’…

Consisteix en un prisma de vidre, situat davant una ullera, i un horitzó artificial de mercuri, situat davant i a la part inferior del prisma N'hi ha dos tipus el de 60° prisma equilàter i el de 45° El de 60° el més conegut és disposat, pel seu ús, horitzontalment, encarat a la vertical d’un estel, de forma que l’observador vegi alhora, a través de la ullera, l’estel i la seva imatge reflectida a l’horitzó artificial El moment que coincideixen les dues imatges, la distància zenital és de 30° i hom anota llavors l’hora De les observacions amb l’astrolabi de prisma hom dedueix, previ el càlcul…

Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M Mundó i Freixas , inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes Amb Mundó descobriren el Salto Angel 1928, i pel seu compte, les fonts del Caroní A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al…

Amb seu a València, té com a principals funcions determinar els plans de treballs cartogràfics del País Valencià, crear un banc de dades cartogràfiques amb la recollida de la cartografia confeccionada per les administracions públiques i d’altres entitats privades, elaborar i distribuir la cartografia de base, coordinar qualsevol treball de tipus cartogràfic dut a terme a l’administració pública, impulsar l’ús de sistemes d’informació geogràfica a l’administració valenciana, com també la formació i la investigació, i organitzar una cartoteca de referència És també responsable de la…

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación…