Resultats de la cerca

Casat amb Ermengarda, filla del comte Borell II Durant els cinc anys de captivitat a Còrdova del seu germà Udalard I 985-91 exercí interinament la funció vescomtal El 1011 pledejà, en va, amb el monestir de Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el…

Fracassa la rebellió de Mir Geribert

Revolta de Mir Geribert contra el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i altres conflictes feudals 1049-1052

El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre…

Les primeres notícies del castell del Port són de l’any 1020, que Guifré de Mediona fa donació d’unes terres a la seu barcelonina Aquestes terres eren situades a prop de l’anomenat castell de Geribert Versemblantment s’ha identificat aquest Geribert amb el fill del vescomte Guitard, i naturalment el seu castell com el del Port El 1030 ja apareix com a castell del Port en el testament d’Ermessendis, esposa de Geribert Aquesta fortalesa passà després al seu fill Folc Geribert, clergue Aquest fou succeït com a propietari pel seu nebot Bernat…

Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora

Aquest castell es trobava on ara hi ha la casa de la vila de Sitges Es mantingué en la seva forma romànica fins al segle XVI, data en la qual fou enderrocat i al seu lloc es construí un edifici d’estil gòtic tardà conservat fins al 1869 L’edifici fou enderrocat parcialment i el seu lloc fou cedit a l’Ajuntament, el qual hi construí la casa de la vila El 1883 es descobrí la base d’una torre soterrada í darrerament s’hi ha trobat finestres gòtiques cegues a la part baixa de l’edifici hi ha també arcades gòtiques El topònim Sitges s’esmenta per primera vegada els anys 987 i 992 El castell fou…

És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges

Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona Hom el creu fill del seu antecessor Gombau El 966 era marmessor del comte Miró i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard —que el succeí— i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda